User Profile

Aristòtil és conegut per les seva escriptura una mica obscura, que no obscurantista. Sembla com si en voler ser tan precís, i potser massa concís, els seus escrits sols estan a l'abast d'ell mateix, de manera que cal d'un altra persona que ens els tradueixi. John Sellars no ho fa pas malament.

L'autor defineix l'escriptura d'un llibre sobre Alexandre com una cerca. Molts dels fets de la seva vida, sobretots els més polèmics, estan ocults entre diferents versions, silencis i mentides interessades, de manera que cal investigar com un detectiu en els motius de cada un dels autors de les cròniques per intuir la veritat. Per altra banda, el que és innegable és que Alexandre va ser un esser excepcional en molts aspectes, un sol al voltant del qual la resta dels mortals orbitaven, però perillós pels Ícar que s'hi acosten i mortal per centenars de milers o milions, igual que Genguis Kan, Napoleó o Cèsar ho van ser en altres èpoques. Sempre que un personatge extraordinari apareix a l'historia, comença una tragèdia.

María Belmonte supera, de molt, a Helena Attle. De ser una escriptora en llengua anglesa, arrasaria.

El llibre més interessant llegit el 2024. He après el que és la cultura popular, com aquesta pot utilitzar-se per il·lustrar conceptes amb referents propers i actuals, sense que calgui recórrer a altres treballs més tècnic i inaccessibles. Que algunes malalties mentals són símptomes del capitalisme i que com a tal cal tractar-les; és una trampa i una tragèdia privatitzar el malestar i fer d'ell un tema privat i individual.

El primer de l'any

El llibre més interessant llegit el 2024. He après el que és la cultura popular, com aquesta pot utilitzar-se per il·lustrar conceptes amb referents propers i actuals, sense que calgui recórrer a altres treballs més tècnic i inaccessibles. Que algunes malalties mentals són símptomes del capitalisme i que com a tal cal tractar-les; és una trampa i una tragèdia privatitzar el malestar i fer d'ell un tema privat i individual.