Reviews and Comments

L'autor defineix l'escriptura d'un llibre sobre Alexandre com una cerca. Molts dels fets de la seva vida, sobretots els més polèmics, estan ocults entre diferents versions, silencis i mentides interessades, de manera que cal investigar com un detectiu en els motius de cada un dels autors de les cròniques per intuir la veritat. Per altra banda, el que és innegable és que Alexandre va ser un esser excepcional en molts aspectes, un sol al voltant del qual la resta dels mortals orbitaven, però perillós pels Ícar que s'hi acosten i mortal per centenars de milers o milions, igual que Genguis Kan, Napoleó o Cèsar ho van ser en altres èpoques. Sempre que un personatge extraordinari apareix a l'historia, comença una tragèdia.

María Belmonte supera, de molt, a Helena Attle. De ser una escriptora en llengua anglesa, arrasaria.

El llibre més interessant llegit el 2024. He après el que és la cultura popular, com aquesta pot utilitzar-se per il·lustrar conceptes amb referents propers i actuals, sense que calgui recórrer a altres treballs més tècnic i inaccessibles. Que algunes malalties mentals són símptomes del capitalisme i que com a tal cal tractar-les; és una trampa i una tragèdia privatitzar el malestar i fer d'ell un tema privat i individual.

El primer de l'any

El llibre més interessant llegit el 2024. He après el que és la cultura popular, com aquesta pot utilitzar-se per il·lustrar conceptes amb referents propers i actuals, sense que calgui recórrer a altres treballs més tècnic i inaccessibles. Que algunes malalties mentals són símptomes del capitalisme i que com a tal cal tractar-les; és una trampa i una tragèdia privatitzar el malestar i fer d'ell un tema privat i individual.

El llibre parla de moltes més coses. Un tema derivat, però em ronda pel cap fa temps. Sense treballar les malalties mentals lleus que molts patim i que ens porten a formar famílies desestructurades, adquirir addiccions i patir vides amb mancances emocionals, i a traslladar-les i transmetre als familiars, no hi haurà cap millora en la situació social i econòmica dels més desfavorits. Sense una salut mental tampoc és possible reduir les #desigualtats.

I aquest és el moll de l'os del #llibre, la societat i les institucions han d'enfocar-se a les cures per a les persones de manera que la nostra #vida emocional, la VIDA, sigui millor i més plena.

De moment, si estigues escrit en mandarí entendria el mateix, res.

Ja és tràgic que escriguis la teva obra magna i morís un any abans que es publiqui i sigui un èxit rotund.

Des del meu punt de vista, les dades sobre la substitució gairebé completa del genoma masculí, i la transmissió del femení per part de dones sotmeses econòmicament i socialment, per part d'una nova elit masculina (tal com fan els lleons quan un mascle jove derrota un de vell i mata tots els cabdells, de l'harem de dones acabades de conquerir per la força, prenyades pel mascle anterior) és molt entenedor del poder i misèries de la desigualtat econòmica, de gènere i el masclisme.

Per a mi, el llibre més transcendental dels llegits en els últims vint anys. Potser és que les meves lectures no són gaire interessants, o bé que el llibre s'ho val. En molt poques pàgines i d'una manera molt directa i gens feixuga, Kaplan ens mostra el sentit tràgic de la vida, com les decisions en moments difícils tindran efectes negatius sobre les persones i com hem d'escollir, en la seva opinió i potser de manera injusta, l'ordre, per tal que el desordre no tingui efectes encara molt pitjors sobre les persones. Tot amanit amb l'exploració sobre el que les tragèdies clàssiques i les de Shakespeare ens ensenyen sobre aquestes decisions tràgiques.

La meitat dels i les gurús de la #felicitat, el #coatching i el progres personal tan sols reformulen Aristòtil, i potser molts ni tan sols l'han llegit.

Començo a dubtar si està caminant per camins ja molt trepitjats, i que simplement li afegeix el prisma de l'estat, el poder i les decisions. A veure