Reviews and Comments

El llibre parla de moltes més coses. Un tema derivat, però em ronda pel cap fa temps. Sense treballar les malalties mentals lleus que molts patim i que ens porten a formar famílies desestructurades, adquirir addiccions i patir vides amb mancances emocionals, i a traslladar-les i transmetre als familiars, no hi haurà cap millora en la situació social i econòmica dels més desfavorits. Sense una salut mental tampoc és possible reduir les #desigualtats.

I aquest és el moll de l'os del #llibre, la societat i les institucions han d'enfocar-se a les cures per a les persones de manera que la nostra #vida emocional, la VIDA, sigui millor i més plena.

De moment, si estigues escrit en mandarí entendria el mateix, res.

Ja és tràgic que escriguis la teva obra magna i morís un any abans que es publiqui i sigui un èxit rotund.

Des del meu punt de vista, les dades sobre la substitució gairebé completa del genoma masculí, i la transmissió del femení per part de dones sotmeses econòmicament i socialment, per part d'una nova elit masculina (tal com fan els lleons quan un mascle jove derrota un de vell i mata tots els cabdells, de l'harem de dones acabades de conquerir per la força, prenyades pel mascle anterior) és molt entenedor del poder i misèries de la desigualtat econòmica, de gènere i el masclisme.

Per a mi, el llibre més transcendental dels llegits en els últims vint anys. Potser és que les meves lectures no són gaire interessants, o bé que el llibre s'ho val. En molt poques pàgines i d'una manera molt directa i gens feixuga, Kaplan ens mostra el sentit tràgic de la vida, com les decisions en moments difícils tindran efectes negatius sobre les persones i com hem d'escollir, en la seva opinió i potser de manera injusta, l'ordre, per tal que el desordre no tingui efectes encara molt pitjors sobre les persones. Tot amanit amb l'exploració sobre el que les tragèdies clàssiques i les de Shakespeare ens ensenyen sobre aquestes decisions tràgiques.

La meitat dels i les gurús de la #felicitat, el #coatching i el progres personal tan sols reformulen Aristòtil, i potser molts ni tan sols l'han llegit.

Començo a dubtar si està caminant per camins ja molt trepitjats, i que simplement li afegeix el prisma de l'estat, el poder i les decisions. A veure

Sembla que serà d'aquells llibres que deixen petjada, i ja en van 2 aquest any

Sorprenent

Escrit amb les notes que Maria Àngels va deixar com a esborrany del projecte de llibre, donar-li la autoria és una mica agosarat, però bé, entretingut de llegir.

Fins i tot semblant que és un #llibre construït lligant diferents articles més o menys inconnexos és força interessant. El millor els capítols 1, 5 i 6. Un llibre d'un premi Nobel de #física no pot defraudar. En el capítol cinquè hi ha una bona explicació sobre el signe dels temps i seves contemporànies metàfores

El vaig comprar arran d'una cita al llibre de Nuccio Ordine, "La utilidad de lo inútil". M'interessa per recollir informació sobre el que els grans filòsofs i pensadors opinen quina ha de ser la finalitat de l'existència de l'home.