User Profile

Per a mi, el llibre més transcendental dels llegits en els últims vint anys. Potser és que les meves lectures no són gaire interessants, o bé que el llibre s'ho val. En molt poques pàgines i d'una manera molt directa i gens feixuga, Kaplan ens mostra el sentit tràgic de la vida, com les decisions en moments difícils tindran efectes negatius sobre les persones i com hem d'escollir, en la seva opinió i potser de manera injusta, l'ordre, per tal que el desordre no tingui efectes encara molt pitjors sobre les persones. Tot amanit amb l'exploració sobre el que les tragèdies clàssiques i les de Shakespeare ens ensenyen sobre aquestes decisions tràgiques.

La meitat dels i les gurús de la #felicitat, el #coatching i el progres personal tan sols reformulen Aristòtil, i potser molts ni tan sols l'han llegit.

Començo a dubtar si està caminant per camins ja molt trepitjats, i que simplement li afegeix el prisma de l'estat, el poder i les decisions. A veure

Sembla que serà d'aquells llibres que deixen petjada, i ja en van 2 aquest any

Sorprenent

Escrit amb les notes que Maria Àngels va deixar com a esborrany del projecte de llibre, donar-li la autoria és una mica agosarat, però bé, entretingut de llegir.