Sobre els jardins i la transcendència.
5 stars
Quatre dels cinc capítols transcorren per un recorregut històric per la significació del jardí en la cultura europea fins al segle XIX.
En el cinquè capítol és on el títol queda explicat. Ja a la introducció l'autor remarca la profunda separació de l'home actual amb la natura, de manera que el plaer que trobem en caminar per un jardí o en tenir-ne cura, és el plaer de sentir-nos, altra vegada, part de quelcom que ens transcendeix, en aquest cas la natura, i de la que vam ser separats en el moment de prendre consciència de nosaltres mateixos i de la nostra separació vers quelcom superior a nosaltres mateixos, moment representat a l'Antic Testament amb l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís, un jardí de fet. En les paraules de l'autor: "els éssers humans encara lluitem per superar la profunda sensació d'alineació amb el món natural, encara intentem trobar maneres de superar …
Quatre dels cinc capítols transcorren per un recorregut històric per la significació del jardí en la cultura europea fins al segle XIX.
En el cinquè capítol és on el títol queda explicat. Ja a la introducció l'autor remarca la profunda separació de l'home actual amb la natura, de manera que el plaer que trobem en caminar per un jardí o en tenir-ne cura, és el plaer de sentir-nos, altra vegada, part de quelcom que ens transcendeix, en aquest cas la natura, i de la que vam ser separats en el moment de prendre consciència de nosaltres mateixos i de la nostra separació vers quelcom superior a nosaltres mateixos, moment representat a l'Antic Testament amb l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís, un jardí de fet. En les paraules de l'autor: "els éssers humans encara lluitem per superar la profunda sensació d'alineació amb el món natural, encara intentem trobar maneres de superar la separació entre la natura i nosaltres mateixos".
La tasca sagrada del jardiner és, per l'autor, deixant de banda el nostre ego en voler "dissenyar" un jardí, trobar l'esperit d'un lloc de manera que aquest ens guií en la tasca de millorar-lo, ajudar-lo. "Facis la teva voluntat" com diu el Parenostre.