capita_picat replied to Beabook30's status
@Beabook30 Gràcies! I si, de moment Le Guin no depciona , sempre escriu amb ànim d'un mon millor, sempre hi ha coses a aprendre!
Llegeixo molt al cap del dia, però normalment coses que no m'agraden ni m'interessen gaire -coses de la feina.
En realitat llegir m'ha agradat molt sempre, abans que s'ho mengés feina i algorismes agressius. Intento recobrar-ho.
Llegiré el que em vingui de gust, des de manuals de rol a tractats polítics, ciència ficció i fantasia... Amb biaix cap avall a l'esquerra, clar.
This link opens in a pop-up window
@Beabook30 Gràcies! I si, de moment Le Guin no depciona , sempre escriu amb ànim d'un mon millor, sempre hi ha coses a aprendre!
Comment by Kim Stanley Robinson, on The Guardian's website: The Left Hand of Darkness …
El títol és una conya perquè la novel·la transcorre en el planeta Hivern, que té temperatures significativament més baixes que les de la Terra.
I Le Guin posa força llenya a l'estufa (prometo parar!): no només hi ha la construcció de com seria la vida en un món així de fred amb una biosfera particular, i on la humanitat va arribar fa milers d'anys des de l'espai en condicions gens clares. El nivell tecnològic seria com és ara l’actual, adaptat al planeta.
Un altre gran tema és que lis habitants d’aquest planeta passen la major part del temps en un estat andrògin, des del que poden manifestar qualsevol dels dos sexes biològics quan entren en zel. Al principi em preocupava trobar-me amb essencialismes de gènere, però en tot cas són el punt de vista incomplert d’un dels protagonistes, que anirà canviant. I com afecta la particularitat biològica de la població …
El títol és una conya perquè la novel·la transcorre en el planeta Hivern, que té temperatures significativament més baixes que les de la Terra.
I Le Guin posa força llenya a l'estufa (prometo parar!): no només hi ha la construcció de com seria la vida en un món així de fred amb una biosfera particular, i on la humanitat va arribar fa milers d'anys des de l'espai en condicions gens clares. El nivell tecnològic seria com és ara l’actual, adaptat al planeta.
Un altre gran tema és que lis habitants d’aquest planeta passen la major part del temps en un estat andrògin, des del que poden manifestar qualsevol dels dos sexes biològics quan entren en zel. Al principi em preocupava trobar-me amb essencialismes de gènere, però en tot cas són el punt de vista incomplert d’un dels protagonistes, que anirà canviant. I com afecta la particularitat biològica de la població d’Hivern a la història? Doncs al meu parer de manera molt natural l’allibera de divisions de gènere. En tot cas permet que ens plantegem com moltes de les coses que atribuïm a diferències de gènere són adquirides socialment.
L’altre gran punt, que pesa bastant, és la crítica social i política, i de fet vaig estar a punt de compartir-ne un parell de cites fent duríssima crítica al patriotisme. Es detallen dos països; l’un és una mena de monarquia disfuncional: el llibre mostra com els horrors vénen des d’aquest grup polític priviliegiat que governa sobre un poble que culturalment practica el suport mutu. Kropotkin ens diria que per necessitat, donades les difícils condicions del planeta. No n’escatima la crítica, esclar: és admirable com Le Guin elabora les seves societats incorporant-hi sempre la foscor, seguint línies taoistes que tant li agraden i que van apareixent en el llibre.
Però si un dels països és un garbuix, l’altre és una clara referència a una dictadura socialista. I com ja passava en «els Desposseïts», la crítica és brutal. I és que realment quin tipus de persona voldria viure en una distopia de control social i submissió política?
El recomano molt: tot el que he explicat queda barrejat en les aventures del primer enviat que arriba a Hivern des d’un altre planeta, de forma molt entretinguda... I és difícil no trobar-hi idees en les que aprofundir!
Comment by Kim Stanley Robinson, on The Guardian's website: The Left Hand of Darkness …
- No, no em refereixo a l'amor, quan parlo de patriotisme. Em refereixo a la por. La por de l'altre. I les seves expressions són polítiques, no pas poètiques: odi, rivalitat, agressió.
— La mà esquerra de la foscor by Ursula K. Le Guin (Page 30 - 31)
Comença a repartir bé i aviat LeGuin!
Comment by Kim Stanley Robinson, on The Guardian's website: The Left Hand of Darkness by Ursula K Le Guin …
És una novel·leta curta que es podria llegir en un vespre dedicat.
Crec que ser tan curta li juga en contra, precisament. La idea o conjunt d'idees no quallen, perquè excepte a la primera part hi ha canvis d'escena cada pocs paràgrafs. Escenes i contexts sencers desapareixen de cop, els nous són només flaixos que es recolzen dèbilment en anteriors...
És un intent de crear sorpresa i xoc, i clar que n'hi ha, però l'impacte en una estructura tan superficial fa trencadissa.
Coses bones? Les llavors són bones, si tinguessin temps de créixer (diguem multiplicar per 3?) i entrellaçar-se en podria sortir una èpica de ciència ficció.
És una novel·leta curta que es podria llegir en un vespre dedicat.
Crec que ser tan curta li juga en contra, precisament. La idea o conjunt d'idees no quallen, perquè excepte a la primera part hi ha canvis d'escena cada pocs paràgrafs. Escenes i contexts sencers desapareixen de cop, els nous són només flaixos que es recolzen dèbilment en anteriors...
És un intent de crear sorpresa i xoc, i clar que n'hi ha, però l'impacte en una estructura tan superficial fa trencadissa.
Coses bones? Les llavors són bones, si tinguessin temps de créixer (diguem multiplicar per 3?) i entrellaçar-se en podria sortir una èpica de ciència ficció.
Al llarg de les 300 i poc amenes pàgines, el llibre fa un repàs de com ens trobem el patriarcat en la cultura popular: internet, món audiovisual, aficions...
La primera part dóna context al masclisme, com es relaciona amb el neoliberalisme i feixismes, i com a pres forma, molts cops començant online com a camp de batalla però sigui com sigui amb horribles conseqüències. Molt útil per qui no estem tant online i ens perdem parts d'aquestes problemàtiques. De fet però, si algú no coneix coses com el GamerGate diria que és molt urgent llegir aquest llibre. Massa sovint veig conversacions de "no entenc d'on la xavalada treu aquestes idees", i també el "d'on surten les notícies ultra reaccionàries que li passen al meu pare per internet?": aquí es retraten alguns dels responsables i el pou de merda d'on sorgeixen.
La segona part fa un repàs de com intersecciona el …
Al llarg de les 300 i poc amenes pàgines, el llibre fa un repàs de com ens trobem el patriarcat en la cultura popular: internet, món audiovisual, aficions...
La primera part dóna context al masclisme, com es relaciona amb el neoliberalisme i feixismes, i com a pres forma, molts cops començant online com a camp de batalla però sigui com sigui amb horribles conseqüències. Molt útil per qui no estem tant online i ens perdem parts d'aquestes problemàtiques. De fet però, si algú no coneix coses com el GamerGate diria que és molt urgent llegir aquest llibre. Massa sovint veig conversacions de "no entenc d'on la xavalada treu aquestes idees", i també el "d'on surten les notícies ultra reaccionàries que li passen al meu pare per internet?": aquí es retraten alguns dels responsables i el pou de merda d'on sorgeixen.
La segona part fa un repàs de com intersecciona el patriarcat amb les aficions frikis. Molt interessant, com a friki dels jocs de rol, poder desenvolupar els fenòmens de discriminació que tota persona amb dos dits de front hi hem observat. Tinc la sensació que la discussió sobre com homes que practiquen aficions no del tot ben vistes pel patriarcat (jocs de rol en comptes de jugar a futbol) decideixen reproduir les exclusions en les persones que haurien de ser aliadis naturals té un abast molt més gran que el racó friki. De qualsevol manera, val la pena fer un cop d'ull i assegurar-nos que no mantenim dinàmiques de merda.
La tercera part fa un recorregut sobre representació en els diversos àmbits. M'ha agradat molt el recorregut repassant els cliches i temes que habitualment afecten el nostre contingut audiovisual: "l'home blanc per defecte", "la damisela en problemes", "la dona a la nevera", síndrome de Trinity... Un resum ben empaquetat que val la pena llegir. La part va més enllà d'això, només que aquestes parts m'han semblat destacables. Entre altres coses es discuteixen celebritats, com el mainstream intenta la abraçada de l'ós al feminisme per intentar que no amenaci (tant) les estructures de poder existents...
En resum, un llibre molt recomanable per entendre i criticar la presència del patriarcat en la cultura popular. Potser és introductori: si ja s'ha treballat el tema, segurament hi hauran coses que ja s'han vist, però segur que hi ha alguna cosa a aprendre'n i encara millor, pot servir de tret de sortida per aprofundir en el tema si es vol. De fet, acaba amb recomanacions de més lectures.
Comment by Kim Stanley Robinson, on The Guardian's website: The Left Hand of Darkness by Ursula K Le Guin …
El ciberespacio es un territorio más que debe ser defendido y reivindicado para la construcción de un mundo feminista en todas sus esferas. Hay que estar presentes en él sin perder un palmo de la calle que tanto nos ha costado ganar y que cada día es un poquito más nuestra, un poquito más libre.
— Leia, Rihanna & Trump by Proyecto UNA (Page 230)
La cita culmina un capítol que fa èmfasi en les perts positives d'internet, necessari després dels 2/3 de llibre anteriors fent un repàs dels monstres.
Jo no puc ser tant optimista, però. Sí que es cert que ajuda a posar en contacte i visibilitza minories, però no ha estat mai "neutre": qui hi té accés i a quin preu?
Sobre els impactes sobre carrer i espais, tinc sospites impossibles de validar de que la contribució no és positiva. Se'ns menja el neoliberalisme per totes bandes.