Suposo que no sóc el públic objectiu i no em va enganxar especialment receptiu...

Com el mateix autor avisa, per poder sustentar cada aforisme caldria escriure bastant més, i com que passa. Ell és vingut a compartir com veu les coses i agafa el que puguis.

És prou vague com perquè segur que qualsevol pugui trobar valor en alguns dels aforismes. Rascant una mica més, hi ha idees amb les que estic d'acord i d'altres que no: potser és un altre exemple de la indefinició nebulosa de la quàntica, en la que l'autor és expert. Però no deix de ser un exercici una mica cunyat, crec. Potser en el francès original es manté un aspecte estètic en els aforismes.

Màxim riure en el moment en què carrega durament contra el materialisme dialèctic. És gairebé l'únic concepte que adreça de forma concreta! I és per carregar-hi a l'ample. I ei, l'entenc. La majoria de gent que el treu a passejar ho fa malament i de forma perniciosa, però després de passar-se el llibre defensant que les coses no són ni blanc ni negre (en el concepte del "Tercero Oculto"), en aquest cas s'afanya massa a dir que caca: sí, el materialisme dialèctic és una eina d'anàlisi, una reducció que esdevé problemàtica quan alguns pretenen aplicar-ne les conclusions de forma global. Però si les eines de modelització de la realitat no són útils, ell mateix ja pot plegar: la física sencera n'és, una simplificació de la realitat.