User Profile

El llibre és un recorregut per tots els planys de la filosofia occidental sobre la iniquitat dels valors crematistics de la societat i de com de prop n’estem de la fi del món, sense que aquest s’acabi de produir mai. De les poques coses interessants que l’autor afegeix de la seua pròpia collita, més enllà d’afegir els seus propis plors, és un breu anàlisi sobre un passatge de El mercader de Venecia de Shakespeare.

Nuccio dedica 170 pàgines a queixar-se de que els saber inutils, sense un valor pràctic immediat, perden terreny als estudis, a les universitats, als pressupostos del govern, a les prioritats de la gent, obsesionada en tot allò que els hi produeix un benefici immediat i en la acumulació de bens. En tota l’obra es desprèn l’adhesió de l’autor a l’ideal de la eudaimonia, del floriment humà mitjançant el millor i més perfecte exercici de la raó, obtingut mitjançant l’estudi i que ell feliçment practica.

La Hipocresia del llibre, crec, està en que Nuccio és queda aquí, no dedica ni un sol paràgraf a l’anàlisi de perquè aquest és l’estat de les coses, perquè el sistema social en el que ell viu i medra, com a acadèmic en diferents universitats, no permet que les persones puguin dedicarse a l’assoliment de les seves més altes capacitats i virtuts en benefici del reste de la societat, sols és dedica a la queixa superficial, a la defensa del seu hàbitat. Ell, com Francisco Umbral, ha vingut a parlar del seu llibre. Un "manifest" que podría haber publicat amb una llicència Creative Commons perquè així tots quedem assabentats del perill que corren les humanitats i que, tenint en compte que gran part del text no és seu, hagués sigut molt més elegant.

Finalment, resulta que, de l’edició d’Acantilado, n’han fet 23 edicions més amb grans crítiques. O jo no m’entero de res o la gent el compra per rentar la seva consciencia.

Els estats són una organització mafiosa en benefici d'una elit. Aquesta és la conclusió del llibre, tot i que sols ho menciona en una nota a peu de la pàgina. Encara no he decidit si és que la conclusió és la que volia escoltar, o bé que els seus arguments són correctes. El temps, i nous estudis ho diran. De moment em quedaré amb el meu, o seu, biaix cognitiu i aplaudiré amb les orelles. He llegit uns quants llibres sobre l'antic Pròxim Orient, sobre la domesticació i l'inici de l'agricultura i aquest és el més clar en les seves conclusions sobre l'inici de tot això plegat. Per posar un però, el to d'exclamació, a les primeres pàgines, sobre que incongruent era el relat "oficial" a la llum de les seves lectures, no sona elegant. Alguns dels fets ja fa temps que estaven en qüestió, sobretot el que el sedentarisme fos una conseqüència de l'agricultura, o que l'agricultura fos avantatjosa per als humans, en el sentit de proporcionar més i millor aliment. L'autor dóna la seva visió sobre gènesi, i els problemes, de l'estat, explicada d'una manera que no utilitza la idea força intuïtiva del camí del progrés que ens portà del "bon salvatge" fins a l'ésser civilitzat. La part que he trobat més interessant és la dedicada al control de la població, l'esclavatge i la guerra, és la que m'ha aportat més material desconegut. Un apunt vull fer per no espantar a possibles lectors: que comparteixi la idea que l'estat és una organització mafiosa, no vol dir que pensi que hem de llençar a la paperera el contracte social i tornar als boscos a recollir maduixes i caçar teixons, vol dir que calen "institucions" per a vetllar pel contracte social, però que l'estat no és la millor eina. El llibre NO és propaganda política.

Encara que costa una mica engrescar-se, el llibre és un exercici fascinant de lògica aristotèlica, amb l'ajuda d'unes bases científiques, sobre la gènesis de la consciència. Hi ha temes realment complexos que explica de forma brillant i entenedora. Vull dir, hi ha pensadors i científics que són incomprensibles i inescrutables, Nicholas Humphrey explica conceptes realment complexos de forma entenedora, fins al punt que et meravelles d'haver entès allò que t'ha explicat. Ara, no és el llibre que buscava. És un llibre sobre el naixement quasi biològic de la consciència, mentre el que jo buscava és un llibre sobre el naixement de l'autoconsciencia, del jo i el pensament simbòlic. Així i tot, l'he seguit llegint després d'adonar-me que no era el que buscava pel sol plaer de llegir les seves lògiques aristotèliques. Fent recerca, el llibre que busco, i que no tinc, és "La reconquesta de la consciència", també per Nicholas Humphrey. Si l'ha escrit tan bé com aquest, ho peta.