User Profile

Ja és tràgic que escriguis la teva obra magna i morís un any abans que es publiqui i sigui un èxit rotund.

Des del meu punt de vista, les dades sobre la substitució gairebé completa del genoma masculí, i la transmissió del femení per part de dones sotmeses econòmicament i socialment, per part d'una nova elit masculina (tal com fan els lleons quan un mascle jove derrota un de vell i mata tots els cabdells, de l'harem de dones acabades de conquerir per la força, prenyades pel mascle anterior) és molt entenedor del poder i misèries de la desigualtat econòmica, de gènere i el masclisme.

Per a mi, el llibre més transcendental dels llegits en els últims vint anys. Potser és que les meves lectures no són gaire interessants, o bé que el llibre s'ho val. En molt poques pàgines i d'una manera molt directa i gens feixuga, Kaplan ens mostra el sentit tràgic de la vida, com les decisions en moments difícils tindran efectes negatius sobre les persones i com hem d'escollir, en la seva opinió i potser de manera injusta, l'ordre, per tal que el desordre no tingui efectes encara molt pitjors sobre les persones. Tot amanit amb l'exploració sobre el que les tragèdies clàssiques i les de Shakespeare ens ensenyen sobre aquestes decisions tràgiques.

La meitat dels i les gurús de la #felicitat, el #coatching i el progres personal tan sols reformulen Aristòtil, i potser molts ni tan sols l'han llegit.