És complicat no entrar en la fantasia pre-somnis amb aquesta delicada i aguda obra de la Irene Solà. Permet connectar amb allò profund i màgic de la natura des de diferents perspectives i des de qualsevol racó del món.
Bonito y libre como una bandada de gorriones. Se siente como una canción infantil en la que se entremezclan naturaleza, mitología y humanidad en toda su belleza y su fealdad.
No descubro la pólvora si digo que es el libro más bonito que me he leído nunca, pero es que es el libro más bonito que me he leído nunca.
Content warning Podria considerar-se un espòiler
Un llibre molt diferent de cap altre que hagi llegit, una història coral que comprèn diverses generacions i diferents mirades (i estils) sobre una sèrie d'esdeveniments relacionats amb una família, però sobretot amb un mateix indret. I és que són les muntanyes, els Pirineus, les veritables protagonistes del llibre.
M'ha encantat, malgrat moltes de les històries que explica siguin tristes.
Termino con lágrimas en las pestañas
