User Profile

@andrewgartzea@todon.nl m'ha agradat molt!

M'esperava una cosa molt més densa i m'ha agradat molt. La forma-comuna és la política que cal fer a les masses a dia d'avui, i que ja estem fent!

La veritable guerra del capital és contra la subsistència, perquè la subsistència implca una economia qualitativament diferent: vol dir que la gent, efectivament, viu d'una manera diferent, d'acord amb uns altres conceptes de riquesa i misèria. S'orienta envers el valor intrínsec i l'interès dels petits productors, artesans i pagesos. Suposa la creació gradual d'un teixit de solidaritats viscudes i d'una vida social construïda mitjançant intercanvis de serveis, cooperatives informals, col·laboració i associació. Pretén ampliar els cercles d'activitat en què no preval la racionalitat econòmica. Respon a una vida que no està configurada pel mercat mundial, una vida que es viu als marges del món organitzat per l'estat i les finances. Es tracta de les línies generals de la forma comuna.

Experiències molt dures d'un patriarcat descarnat. Algunes de les tàctiques que al llarg del llibre serveixen a les protagonistes per defensar-se'n, em semblen molt dispars i permeten reflexionar-hi: ser lletja i gran en cas de ser minyona o comprada, el simple fet de ser dona per lluitar contra els gihadistes, amenaçar de generar escàndol fent visible la veritat perquè la comunitat jutgi, l'art i el pensament crític, tenir les necessitats bàsiques cobertes per poder anar més enllà, agrupar-se amb altres oprimides i lluitar per un món millor.

Dels tres llibrets, el més interessant potser, tot i que m'ho imaginava més profund.

Bufff, m'ha encantat, sembla una novel·la. La lleieltat i personalitats dures i fortes em captiven.

La història de la resistència està plena de valentia, compromís i amor. Aquesta aventura sembla gairebé de pel·lícula, la lleialtat entre personatges fa d'envejar. Haver pogut estar per la zona on ocorren els fets, fa imaginar la duresa dels episodis i reafirmar que les muntanyes són els únics llocs on la dominació li costa expandir el seu domini.

Me l'he cruspit sense gairebé mastegar.

M'ha semblat un llibre importantíssim, a rellegir aviat, tocant moltes tecles importantíssimes de manera lleugera per enfocar bé la lluita: allò digital com exageració de lo analògic, d'on venen les fake news i la conspiranoia i què reforcen, com l'extrema dreta radicalitza, anàlisi de les plataformes imperants i del capitalisme de plataformes, desenamorar-nos de les correlacions, quina és la nostra tasca si volem trasnformar aquest món...

Gràcies @proyectouna@mastodon.social

Em capítol de "Una ploradeta i endavant" m'ha semblat tant clarificador. Crec que dona moltes eines per pensar l'esfera digital lluny de dogmatismes i respostes fàcils...

M'ha agradat molt, tot i que havent escoltat podcasts de l'autora abans i seguint-la molt, he notat com si no m'aportés massa de nou però és una falsa sensació, és una brúixola.