User Profile

Les conclusions on arriba em semblen molt interessants i les explica fàcil, però les voltes i explicacions que fa per anar-hi m'he perdut molts cops, massa acadèmic pel què puc entendre. En xerrades i així penso que és molt més entenedora.

A la vegada, m'han agradat també les parts sobre Bolívia o Venezuela, llocs dels que n'he llegit ben poc.

Molt interessant les preguntes sobre el subjectes en lluita de la pàgina 30 i llavors el final de l'apartat amb la resolució dels conceptes en la idea d'Entramat Comunitari.

@andrewgartzea@todon.nl m'ha agradat molt!

M'esperava una cosa molt més densa i m'ha agradat molt. La forma-comuna és la política que cal fer a les masses a dia d'avui, i que ja estem fent!

La veritable guerra del capital és contra la subsistència, perquè la subsistència implca una economia qualitativament diferent: vol dir que la gent, efectivament, viu d'una manera diferent, d'acord amb uns altres conceptes de riquesa i misèria. S'orienta envers el valor intrínsec i l'interès dels petits productors, artesans i pagesos. Suposa la creació gradual d'un teixit de solidaritats viscudes i d'una vida social construïda mitjançant intercanvis de serveis, cooperatives informals, col·laboració i associació. Pretén ampliar els cercles d'activitat en què no preval la racionalitat econòmica. Respon a una vida que no està configurada pel mercat mundial, una vida que es viu als marges del món organitzat per l'estat i les finances. Es tracta de les línies generals de la forma comuna.

Experiències molt dures d'un patriarcat descarnat. Algunes de les tàctiques que al llarg del llibre serveixen a les protagonistes per defensar-se'n, em semblen molt dispars i permeten reflexionar-hi: ser lletja i gran en cas de ser minyona o comprada, el simple fet de ser dona per lluitar contra els gihadistes, amenaçar de generar escàndol fent visible la veritat perquè la comunitat jutgi, l'art i el pensament crític, tenir les necessitats bàsiques cobertes per poder anar més enllà, agrupar-se amb altres oprimides i lluitar per un món millor.

Dels tres llibrets, el més interessant potser, tot i que m'ho imaginava més profund.

Bufff, m'ha encantat, sembla una novel·la. La lleieltat i personalitats dures i fortes em captiven.

La història de la resistència està plena de valentia, compromís i amor. Aquesta aventura sembla gairebé de pel·lícula, la lleialtat entre personatges fa d'envejar. Haver pogut estar per la zona on ocorren els fets, fa imaginar la duresa dels episodis i reafirmar que les muntanyes són els únics llocs on la dominació li costa expandir el seu domini.