Reviews and Comments

En 2014, la escritora Ursula K. Le Guin recibió una medalla de la National Book Foundation en reconocimiento a toda su carrera. Sabía que la sala estaba llena de gente de Amazon, así que se puso a denunciar sus prácticas abusivas. Y acabó con una advertencia: «Vivimos en el capitalismo. Su poder parece inevitable. Lo mismo ocurrió con el derecho divino de los reyes. Cualquier poder humano puede ser resistido y cambiado por los seres humanos».

Llibre entretingut i serveix per seguir indagant més! No el recomanaria per començar, però és brutal el número de dibuixos que hi ha i curiositats interessants!

Mirada interessant i extrapolable a altres mandats socials opressius. Penso que interessant per polititzar!

Què és la discapacitat? Què és el capacitisme? Quina relació té amb les presons? Crítica que s'ha d'acollir des dels moviments socials si realment volem generar espais diversos. Curt i accessible ✨❤️

El capítol sobre l'esclavitud a les plantacions no me l'esperava i penso que m'ha donat idees noves. Com l'esclavitud va definir la feina tal i com l'entenem a dia d'avui i repensar en com l'automatització s'utilitza com una eina de control que crea i amplia el caràcter disciplinant de la divisió del treball.

L'últim capítol m'ha ajudat a veure més clar el camp limitat per córrer que té la IA oberta tal i com l'han dissenyada a dia d'avui, i els interessos empresarials dels monstres tecnològics.

M'he l'he llegit en diagonal, hi ha parts que són d'explicació de certs conceptes que tot i que segur que aporten, se m'estaven fent feixugues. Tot i això, bona lectura i penso que molt clara i entenedora per apropar el feminisme a persones que no hi estan familiaritzades i donar-li la mirada estructural.

El recomano!

En aquest sentit, el matrimoni igualitari ha ideat solucions a la criança que imiten els processos del matrimoni tradicional siga mitjançant la -complicada- adopció, la reproducció assistida i, també, encara que no sempre de forma legal, la gestació subrogada. En tots els casos, el que observem és que la motivació central de la criança és el desig adult d'esdevenir mare o pare. Una abolició del matrimoni i, per tant, de l'adopció i la reproducció tal com les coneixem fins ara podria donar lloc a una idea de criança en la qual la motivació central siga dotar les criatures d'un entorn que satisfaça les seues necessitats materials, culturals i afectives independentment de si l'entorn està configurat com a parella tradicional o no.

El binomi parella-família s'ha presentat al llarg de la història com l'única via vàlida per a les relacions afectivosexuals, [...] un model que es retroalimenta, ja que la parella-família no només es constitueix com a model únic, sinó que, a més, es perpetua а si mateixa i es converteix en l'instrument més gran i efectiu de transmissió ideològica dels valors tradicionals dominants.

Com que la família nuclear és la forma més convenient a la classe dominant perquè la classe obrera es reprodueixi a sí mateixa, l'Estat ha intervingut per a donar suport a aquesta forma de família mitjançant la institució del matrimoni, les lleis familiars, els sistemes de benestar, etc. [...] El nostre alliberament passa per la substitució de la cèl·lula familiar com a base de la societat per noves formes de relacions personals més enriquidores i menys frustrants per als individus.

Entendre'ns com un fruit més entre tants del sistema de producció capitalista que es defineix, justament, a través de les relacions socials i materials que establim amb el nostre entorn i de les quals som conseqüència i víctimes, però també causa i resistència.

De cop, m'he adonat que de la 227-528 és documentació del llibre i que ja havia acabat la lectura. Tot i així, hi ha algunes parts de la documentació que em semblen interessants pel títol i els hi faré una ullada.

Bona lectura per entendre més a fons les col·lectivitats a Aragó!

"Los trabajadores del campo sobrepasaron, sin esperar un programa de partido, todas las reformas pequeño-burguesas después del 19 de julio. (...) Querían salir de la economía privada del capitalismo. Trabajar colectivamente, repartir en justicia los productos del trabajo común entre todos. Por impulso propio sobrepasaron todas las soluciones medias, todas las reformas superficiales. El colectivismo es el principio de lo que llaman 'comunismo libertario'. El campesino particular, aferrado a su pedazo de tierra privada, que trabaja solo para sí mismo, no es su ideal, sino la colec-tividad. Ella es el centro en donde nace la nueva sociedad libre." Agustín Souchy

M'ha agradat una lectura que em faci sortir de lo macro i entrar en una història personal, embolcallada de la bellesa de la vida i els horrors del sistema que empresona aquest món. No podrem ser lliures fins que ho siguem totes!

Zelmai... voldria abraçar-lo molt fort...