És un recull d'articles i/o textos que l'autor va publicar en revistes i fanzines a finals dels 60 i durant els 70. A l'època, trencadors sens dubte, posant sobre la taula ecologia, canvi climàtic i la incongruència del marxisme amb la adoració per la idea de treball.

Per altra banda, el que és trencador avui dia és com no han canviat gaires coses, o en tot cas ho han fet a pitjor, i el que es trenca és el cor.

Em veig reflectit en el "tecnooptimisme" que predica l'autor: tenim (teníem?) coneixements i mitjans per viure una vida còmode sense patir per les atzagallades de naturalesa, ens hem entestat a no fer-ho així pel privilegi d'uns quants.

Avui dia els brots d'esperança que creia veure Bookchin no s'han acabat de materialitzar: hi segueix havent al primer món la urgència per treballar, amb la esperança que això faciliti l'accés a consum.

A veure com ho entoma, que encara em queda mig llibre. Es llegeix bé i fàcil, potser no és un llibre de revelacions impressionants però més perquè és descriptiu i prescriptiu en un passat que encara és prou rellevant. El baix ritme de lectura és meu i de la vida atravessada pel treball assalariat!