Nascut al Mediterrani, magufo, histriònic, cregut i pedant oficial a casa i entre coneguts. Pare de la meva filla. Cerco la serenitat, i, amb dificultat, allunyar-me de la supèrbia, de manera que sols em dedico a llegir, fer algunes fotos, i escriure per aquí i al blog. Començo a fer coses de iaio excèntric, com interpel·lar maleducats pel carrer. A una vida anterior era un personatge un esglaó per sota Napoleó. Denuncio incivismes a @barrufetrondinaire com a experiment i divertimento.
This link opens in a pop-up window
De la mano Byung-Chul Han, el filósofo contemporáneo más leído y Premio Princesa de Asturias de Comunicación y Humanidades 2025, …
De la mano Byung-Chul Han, el filósofo contemporáneo más leído y Premio Princesa de Asturias …
Segurament el llibre que més m'ha impactat els darrers vint anys. No cal creure en Déu ni conèixer a Simone Weil. Gràcies als pensaments que Simone Weil deixà als seus quaderns de notes, Han n'extreu els elements clau, i els fa més entenedors, per créixer com ésser humà i gaudir del sentit de la vida.
decepcionant
Tenia moltes expectatives amb el llibre i en un punt estava desafeccionat. Al final, però, m'ha agradat.
Jordi Graupera
El meu pitjor defecte és, alhora, la meva més gran virtut. La humilitat, en aquest cas, és posar-la al servei d'altres.
He llegit "La consolació de la filosofia" de Boeci i està molt bé, però és un exercici intel·lectual i de retòrica per iniciats, amb unes imatges i paràboles sense possibilitat, ni ahir ni avui, d'arribar a l'ànima del dolgut; és a dir, no és útil.
De fet, seguint la lògica aristotèlica de Boeci, sols hi ha una resposta a totes les preguntes: Déu. De fet, fins i tot sembla absurd preguntar-so
De manera que la seva lectura tan sols pot procurar plaer pel lector i consol, solament, per l'escriptor.
Tinc la sensació que és un refregit d'un altre llibre
Més que un llibre sobre biologia, és un manual de vida escrit per uns biòlegs, tenint en compte allò que l'evolució del esser humà, la biologia i la teoria de jocs ens ensenyen
L'autor defineix l'escriptura d'un llibre sobre Alexandre com una cerca. Molts dels fets de la seva vida, sobretots els més polèmics, estan ocults entre diferents versions, silencis i mentides interessades, de manera que cal investigar com un detectiu en els motius de cada un dels autors de les cròniques per intuir la veritat. Per altra banda, el que és innegable és que Alexandre va ser un esser excepcional en molts aspectes, un sol al voltant del qual la resta dels mortals orbitaven, però perillós pels Ícar que s'hi acosten i mortal per centenars de milers o milions, igual que Genguis Kan, Napoleó o Cèsar ho van ser en altres èpoques. Sempre que un personatge extraordinari apareix a l'historia, comença una tragèdia.
María Belmonte supera, de molt, a Helena Attle. De ser una escriptora en llengua anglesa, arrasaria.
El llibre més interessant llegit el 2024. He après el que és la cultura popular, com aquesta pot utilitzar-se per il·lustrar conceptes amb referents propers i actuals, sense que calgui recórrer a altres treballs més tècnic i inaccessibles. Que algunes malalties mentals són símptomes del capitalisme i que com a tal cal tractar-les; és una trampa i una tragèdia privatitzar el malestar i fer d'ell un tema privat i individual.
El primer de l'any
El llibre més interessant llegit el 2024. He après el que és la cultura popular, com aquesta pot utilitzar-se per il·lustrar conceptes amb referents propers i actuals, sense que calgui recórrer a altres treballs més tècnic i inaccessibles. Que algunes malalties mentals són símptomes del capitalisme i que com a tal cal tractar-les; és una trampa i una tragèdia privatitzar el malestar i fer d'ell un tema privat i individual.
El llibre parla de moltes més coses. Un tema derivat, però em ronda pel cap fa temps. Sense treballar les malalties mentals lleus que molts patim i que ens porten a formar famílies desestructurades, adquirir addiccions i patir vides amb mancances emocionals, i a traslladar-les i transmetre als familiars, no hi haurà cap millora en la situació social i econòmica dels més desfavorits. Sense una salut mental tampoc és possible reduir les #desigualtats.
I aquest és el moll de l'os del #llibre, la societat i les institucions han d'enfocar-se a les cures per a les persones de manera que la nostra #vida emocional, la VIDA, sigui millor i més plena.
De moment, si estigues escrit en mandarí entendria el mateix, res.