Reviews and Comments

Me l'he llegit d'una tirada, impressionant. Ja faré una ressenya.

El llibre parla de moltes més coses. Un tema derivat, però em ronda pel cap fa temps. Sense treballar les malalties mentals lleus que molts patim i que ens porten a formar famílies desestructurades, adquirir addiccions i patir vides amb mancances emocionals, i a traslladar-les i transmetre als familiars, no hi haurà cap millora en la situació social i econòmica dels més desfavorits. Sense una salut mental tampoc és possible reduir les #desigualtats.

I aquest és el moll de l'os del #llibre, la societat i les institucions han d'enfocar-se a les cures per a les persones de manera que la nostra #vida emocional, la VIDA, sigui millor i més plena.

De moment, si estigues escrit en mandarí entendria el mateix, res.

Ja és tràgic que escriguis la teva obra magna i morís un any abans que es publiqui i sigui un èxit rotund.

Des del meu punt de vista, les dades sobre la substitució gairebé completa del genoma masculí, i la transmissió del femení per part de dones sotmeses econòmicament i socialment, per part d'una nova elit masculina (tal com fan els lleons quan un mascle jove derrota un de vell i mata tots els cabdells, de l'harem de dones acabades de conquerir per la força, prenyades pel mascle anterior) és molt entenedor del poder i misèries de la desigualtat econòmica, de gènere i el masclisme.

Per a mi, el llibre més transcendental dels llegits en els últims vint anys. Potser és que les meves lectures no són gaire interessants, o bé que el llibre s'ho val. En molt poques pàgines i d'una manera molt directa i gens feixuga, Kaplan ens mostra el sentit tràgic de la vida, com les decisions en moments difícils tindran efectes negatius sobre les persones i com hem d'escollir, en la seva opinió i potser de manera injusta, l'ordre, per tal que el desordre no tingui efectes encara molt pitjors sobre les persones. Tot amanit amb l'exploració sobre el que les tragèdies clàssiques i les de Shakespeare ens ensenyen sobre aquestes decisions tràgiques.

La meitat dels i les gurús de la #felicitat, el #coatching i el progres personal tan sols reformulen Aristòtil, i potser molts ni tan sols l'han llegit.

Començo a dubtar si està caminant per camins ja molt trepitjats, i que simplement li afegeix el prisma de l'estat, el poder i les decisions. A veure

Sembla que serà d'aquells llibres que deixen petjada, i ja en van 2 aquest any

Sorprenent

Escrit amb les notes que Maria Àngels va deixar com a esborrany del projecte de llibre, donar-li la autoria és una mica agosarat, però bé, entretingut de llegir.

Fins i tot semblant que és un #llibre construït lligant diferents articles més o menys inconnexos és força interessant. El millor els capítols 1, 5 i 6. Un llibre d'un premi Nobel de #física no pot defraudar. En el capítol cinquè hi ha una bona explicació sobre el signe dels temps i seves contemporànies metàfores