Where the crawdads sing

Kya, una nena de sis anys que viu amb la família enmig d’una maresma, és abandonada primer per sa mare, després per les germanes grans i, finalment, pel germà; només li queda el pare. Ell és la causa de l’abandonament perquè s’emborratxa constantment i maltracta físicament tota la família. Ella, però, fa el cor fort per tirar endavant i dur una vida el més semblant possible a la que li oferia la mare a qui espera pacientment. Tanmateix, el temps passa i ningú no torna. El pare sembla que afluixa amb la beguda i li ensenya a pescar i a fer altres feines per sobreviure fins que arriba una carta de la mare que el trasbalsa i torna a beure fins que un dia també desapareix.

La nena és força espavilada i sobreviu pescant, fent una mica d’hortet i collint musclos que ven a en Jumpin’, un botiguer negre que li subministra menjar i benzina per a la barca. La seva dona, la Mabel, sap del cas de la nena i l’ajuda donant-li roba, menjar i una mica d’amor i comprensió. I així van passant els dies i la nena es transforma en joveneta i coneix els nois. Primer coneix en Tate, fill d’un pescador del poble que li ensenya a llegir perquè ella va provar d’anar a escola, però tothom la rebutjava. En Tate, però, se’n va a estudiar a la universitat i tot i prometre-li que tornarà, no torna, un nou abandonament de la Kya.

L’altre noi és en Chase, un milhomes acomodat que li va al darrere per engalipar-la i aconseguir lligar-se-la, cosa que finalment fa. Però tot i que li parla de matrimoni finalment es casa amb una altra i la Kya es torna a sentir abandonada.

Per donar una mica més d’acció a la novel·la es produeix una mort que el xèrif del comtat aviat investiga com a assassinat i n’acusa la Kya perquè és la presa més fàcil. Aquesta part de la trama es va introduint a poquet a poquet i barrejada amb la part més cronològica de la vida de la Kya fins que finalment ambdues convergeixen.

Aquesta novel·la, com L'albatros negre és d’aquelles que estan escrites i explicades d’una manera que, sense tenir massa interès en el tema, t’enganxen i no pots deixar de llegir fins al final, cosa que està bé. Tenen tots els ingredients dosificats en la justa proporció perquè no hi perdis l’interès, però tires endavant fins al final. Aquí es barreja la història (no massa creïble) de la nena que sobreviu per si sola en un ambient molt dur, els seus problemes personals amb l’abandonament i els nois, la part policial i judicial i, sobretot, un cant a la natura salvatge que, a diferència dels humans, no li falla mai a la protagonista.

Me ha gustado mucho.
Si bien hay incongruencias, o aspectos que se me hacen algo inverosímiles, y algunos detalles de la cultura patriarcal que he tenido que obviar, como el rol siempre pasivo de Kya, la protagonista, y es que, a ver, señoras, mujer salvaje desconectada del mundo, sin tele ni radio, aspira a casarse y tener hijos como la niña criada en la casa "bien" donde existe una presión cultural que te envía esa señal todo el tiempo. No lo veo.

El libro tiene dos partes y se desarrolla en dos líneas temporales. La primera parte lleva la línea anterior, vemos el mundo desde los ojos de Kya, una niña aún. Las escenas de futuro aparecen como flashforwards y mueven muy lentamente la trama de la investigación policial.
En la segunda parte, la ciénaga (bueno, no sé cómo lo han traducido, ¿pantano?), la línea de tiempo anterior, el pasado, se acerca a la línea futura hasta que confluyen (presente). Algunas notas del pasado aparecen aquí como flashbacks, la línea principal es la presente. La protagonista es ya adulta y la investigación policial concluye con un juicio. La autora trabaja muy bien las vueltas de tuerca en este aspecto.

Aunque existe un cadáver con su investigación policial asociada, para mí es una historia de amor. Es esa historia de amor que sí me ha gustado. Dos, en realidad. Es curioso que a mí, que no puedo con la romántica, me haya parecido más relevante el aspecto romántico que el aspecto policiaco. ¡Tenemos el tópico del triángulo amoroso y no me ha resultado cansino!

Las descripciones son fabulosas, sientes la marisma como si estuvieses allí, es todo muy gráfico y agradable. La lectura es muy fluida, salvo por los diálogos. Lo he leído en inglés y se mantiene la "jerga de pantano", el habla coloquial de los personajes, un slang que no fluye tan bien (para una lectora no nativa). Si tienes el inglés flojo, mejor léelo en español :D