Publicaré les lectures a partir el 2023, les passades no, però si veig que algú parla d'un que he llegit, intentaré fer-ne una ressenya! <3
This link opens in a pop-up window
95% complete! Lectures de l'Alt Llobregat has read 19 of 20 books.
El llibre més important de pedagogia crítica, per primer cop en català.
En un sistema …
M'he aturat just abans de l'última part del llibre. En el capítol 4, no me l'esperava i m'ha agradat molt tot l'anàlisi que fa del sistema de dominació, la cultura dominant i del paper del lideratge revolucionari. I ara falta la part positiva que cal construir.
El llibre més important de pedagogia crítica, per primer cop en català.
En un sistema …
Cada cop estem més convençuts de la necessitat que els veritables revolucionaris re-coneguin en la revolució -com a acte creador i alliberador- un acte d'amor. Per nos-altres, la revolució, que no es fa sense teoria de la revolució i per tant sense ciència, no té en aquesta cap incompatibilitat amb l'amor. Al contrari, la revolució, que és feta per persones, es fa en nom de la humanització. Què porta els revolucionaris a fer costat als oprimits, sinó la condició deshumanitzada en què aquests es troben?
No és per culpa del deteriorament a què se sotmet la paraula amor en el món capitalista que la revolució deixarà de ser amorosa, ni els revolucionaris callaran sobre el seu caràcter biòfil. Guevara, tot i subratllar el «risc de semblar ridicul», no va tenir por d'afirmar-ho: «Déjeme decirle», va declarar a Carlos Quijano, a riesgo de parecer ridículo, que el verdadero revolucionario es animado por fuertes sentimientos de amor.
— Pedagogia de l'oprimit by Paulo Freire (Page 79)
El llibre més important de pedagogia crítica, per primer cop en català.
En un sistema …
De moment molt interessant, menys la introducció que em feia venir ganes de no llegir-lo, però esperava a Freire.
«No és possible la pronúncia del món, que és un acte de creació i de recreació, si no hi ha amor que la infongui.»
@IbaiKNY@mastodon.social doncs si se'n fan, molaria fer-ho al poble juntament amb el Casal de Gent Gran i així! Podria fer-se algo xulo...
La decisión de renunciar de manera voluntaria a los privilegios de la aristocracia, su enfoque …
Sé fuerte, por el contrario, y cuando veas una iniquidad y la hayas comprendido -una iniquidad en la vida, una mentira en la ciencia, un sufrimiento impuesto por otro rebélate contra la ini- quidad, la mentira y la injusticia.
¡Lucha! La lucha es la vida, tanto más intensa cuanto más viva sea aquélla. Y entonces habrás vívido; y por algunas horas de esta vida no darás años de vegetación en el cieno del pantano.
Lucha para permitir a todos vivir esta vida rica y exuberante, y ten por seguro que encontrarás en esta lucha goces tan grandes, como no los encontrarías parecidos en ningún otro orden de ac- tividad. Tal es cuanto puede decirte la ciencia de la moral: a ti te toca escoger.
La decisión de renunciar de manera voluntaria a los privilegios de la aristocracia, su enfoque …
El impulso moral del deber que todo hombre ha sentido en su vida y que se ha intentado explicar por todos los misticismos-, el deber no es otra cosa que una superabundancia de vida, que pide ejercitarse, darse es al mismo tiempo la conciencia de un poder.
Toda energía acumulada ejerce presión sobre los obstáculos colocados ante ella. Poder obrar es deber obrar. Y toda esa obligación moral, de la cual se ha hablado y escrito tanto, despojada de toda suerte de mistícismos, se reduce a esta verdadera concepción: La vida no puede mantenerse sino a condición de esparcirse.
«La planta no puede impedir su florecimiento. Algunas veces, florecer para ella es morir. ¡No importa, la savia sube siempre!»; concluve el joven filósofo anarquista.
Lo mismo le sucede al ser humano cuando está pletórico de fuerza y de energía. La fuerza se acumula en él; esparce su vida-, da sin …
El impulso moral del deber que todo hombre ha sentido en su vida y que se ha intentado explicar por todos los misticismos-, el deber no es otra cosa que una superabundancia de vida, que pide ejercitarse, darse es al mismo tiempo la conciencia de un poder.
Toda energía acumulada ejerce presión sobre los obstáculos colocados ante ella. Poder obrar es deber obrar. Y toda esa obligación moral, de la cual se ha hablado y escrito tanto, despojada de toda suerte de mistícismos, se reduce a esta verdadera concepción: La vida no puede mantenerse sino a condición de esparcirse.
«La planta no puede impedir su florecimiento. Algunas veces, florecer para ella es morir. ¡No importa, la savia sube siempre!»; concluve el joven filósofo anarquista.
Lo mismo le sucede al ser humano cuando está pletórico de fuerza y de energía. La fuerza se acumula en él; esparce su vida-, da sin contar, sin lo cual no viviría; y si debe perecer, como la flor, deshojándose, no importa; la savia sube, si la hay.
Sé fuerte: desborda de energía pasional e intelectual, y verterás sobre los otros tu inteligencia, tu amor, tu actividad.
He ahí a qué se reduce toda la enseñanza moral, despojada de las hipocresías del ascetismo oriental.
@teclista@lectura.social carai!
La decisión de renunciar de manera voluntaria a los privilegios de la aristocracia, su enfoque …
Començant lectura breu. Es toca amb d'altres obres seves que he llegit. Necessitem dotar-nos d'una moral revolucionària si volem apuntar a la revolució!
Sant Gonera és un poble perdut en algun punt, posem per cas, del deep Solsonès. Un matí de Nadal es …
Sant Gonera és un poble perdut en algun punt, posem per cas, del deep Solsonès. …
Me l'he tragat gairebé sense respirar. M'ha recordat algun llibre que havia llegit de l'editorial de 'Males herbes' i el vocabulari i expressions, tant d'aquí, m'ha captivat. L'humor rocambolesc i fi en certs moments, m'ha fet riure en moments que no esperava.
La separació sempre genera recels i escletxes que es transformen en bàndols. Les feres són tot allò que el sistema hegemònic, la dominació, utilitza d'espantall per castigar qui escapa de la norma. Per l'oberta que acaba la història, espero unes feres, o aquells que se'n senten part, carregant contra un poble que fa callar a qui aixeca la veu.
No recordava que l'havia llegit, amb el Club de Lectura Feminista de l'ateneu. No em va agradar massa, la veritat. Alguns textos xulos (com el de la Yayo Herrero) però molts d'altres fluixos: s'hi entreveu una proposta de seguir amb el capitalisme però amb una cara més agradable en molts dels textos.
Interessant la visió que aporta de com hem de construir els moviments socials. Crítiques interessants a la vegada que no d'acord amb tot. Estar llegint i veure com de cop exemplifica coses amb la militància que dus a terme, també és curiós.
Un retrat de la violència i humiliació del sistema. Tot i això, pensava que furgaria molt més en el Florencio Pla i no tant en la recuperació històrica de l'Elena, que em sembla interessant recuperar la memòria oblidada, però no esperava que la lectura anés així.
Per altra banda i per tancar una mica, llanço una pregunta: moltes vegades parla de que "ell no era dolent", que "va ser víctima del seu temps"... per què hauria de ser-ho? No és que fos víctima, sinó que va decidir no ser-ho més.
Què és l’amor? L’amor és el sentit de la vida, una aliança política, una il·lusió o un fi en si …
