User Profile

Me l'he tragat gairebé sense respirar. M'ha recordat algun llibre que havia llegit de l'editorial de 'Males herbes' i el vocabulari i expressions, tant d'aquí, m'ha captivat. L'humor rocambolesc i fi en certs moments, m'ha fet riure en moments que no esperava.

La separació sempre genera recels i escletxes que es transformen en bàndols. Les feres són tot allò que el sistema hegemònic, la dominació, utilitza d'espantall per castigar qui escapa de la norma. Per l'oberta que acaba la història, espero unes feres, o aquells que se'n senten part, carregant contra un poble que fa callar a qui aixeca la veu.

No recordava que l'havia llegit, amb el Club de Lectura Feminista de l'ateneu. No em va agradar massa, la veritat. Alguns textos xulos (com el de la Yayo Herrero) però molts d'altres fluixos: s'hi entreveu una proposta de seguir amb el capitalisme però amb una cara més agradable en molts dels textos.

Interessant la visió que aporta de com hem de construir els moviments socials. Crítiques interessants a la vegada que no d'acord amb tot. Estar llegint i veure com de cop exemplifica coses amb la militància que dus a terme, també és curiós.

Un retrat de la violència i humiliació del sistema. Tot i això, pensava que furgaria molt més en el Florencio Pla i no tant en la recuperació històrica de l'Elena, que em sembla interessant recuperar la memòria oblidada, però no esperava que la lectura anés així.

Per altra banda i per tancar una mica, llanço una pregunta: moltes vegades parla de que "ell no era dolent", que "va ser víctima del seu temps"... per què hauria de ser-ho? No és que fos víctima, sinó que va decidir no ser-ho més.

En un món on a les persones marginades se'ls ensenya que l'odi contra elles és legítim i on ho interioritzen així, la lluita comuna per un altre món és potser la tendresa més gran que puc mostrar a les altres persones i a mi mateixa.

«Pràctiques reformistes com les relacions obertes no alteren les relacions estructurals de poder ni la forma en què s'ordena la nostra vida social. Però sí que poden fer que em conscienciï - sobretot perquè he estat socialitzada en una posició marginalitzada - que les meves necessitats i resistències són legítimes. Que els meus desitjos són legítims, encara que contradiguin les normes amb què he crescut.»

Ja diràs què tal! No n'he sentit a parlar.

Com que no em decidia per si començar per La Viralitat del Mal o Las Redes son Nuestras, he començat per aquest, que també el tenia pendent i potser hi busco més respostes ara mateix. <3

M'ha agradat molt el final, l'epíleg és un gran resum de la part important del llibre: provocar al moviment popular i organitzacions estratègiques per integrar la mirada de l'edat en els seus anàlisis. <3

A mig llibre.

Estic passant per una època que entre tot el què faig a la vida tinc poc temps per poder llegir, sobretot degut a la feina i militància.

Potser no és el millor llibre per estar en aquest punt que hi puc dedicar poques estones i no estar-hi 100% endinsat, però m'està agradant com ho enfoca i explica.

Em fa por el què em pot remoure aquest llibre. Veurem!