User Profile

De cop, m'he adonat que de la 227-528 és documentació del llibre i que ja havia acabat la lectura. Tot i així, hi ha algunes parts de la documentació que em semblen interessants pel títol i els hi faré una ullada.

Bona lectura per entendre més a fons les col·lectivitats a Aragó!

"Los trabajadores del campo sobrepasaron, sin esperar un programa de partido, todas las reformas pequeño-burguesas después del 19 de julio. (...) Querían salir de la economía privada del capitalismo. Trabajar colectivamente, repartir en justicia los productos del trabajo común entre todos. Por impulso propio sobrepasaron todas las soluciones medias, todas las reformas superficiales. El colectivismo es el principio de lo que llaman 'comunismo libertario'. El campesino particular, aferrado a su pedazo de tierra privada, que trabaja solo para sí mismo, no es su ideal, sino la colec-tividad. Ella es el centro en donde nace la nueva sociedad libre." Agustín Souchy

M'ha agradat una lectura que em faci sortir de lo macro i entrar en una història personal, embolcallada de la bellesa de la vida i els horrors del sistema que empresona aquest món. No podrem ser lliures fins que ho siguem totes!

Zelmai... voldria abraçar-lo molt fort...

De moment m'està agradant, m'intriga saber on portarà.

Una revolución adquiere más simpatías cuanto más garantías ofrece.

M'ha entantat tot l'anàlisi final ❤️❤️❤️❤️

La revolució és creadora de vida, encara que per crear-la estigui obligada a aturar vides que prohibeixen la vida.

No hi ha vida sense mort, com no hi ha mort sense vida, però també hi ha una «mort en vida». I la «mort en vida» és exactament la vida prohibida de ser vida.

M'he aturat just abans de l'última part del llibre. En el capítol 4, no me l'esperava i m'ha agradat molt tot l'anàlisi que fa del sistema de dominació, la cultura dominant i del paper del lideratge revolucionari. I ara falta la part positiva que cal construir.

De moment molt interessant, menys la introducció que em feia venir ganes de no llegir-lo, però esperava a Freire.

«No és possible la pronúncia del món, que és un acte de creació i de recreació, si no hi ha amor que la infongui.»

@IbaiKNY@mastodon.social doncs si se'n fan, molaria fer-ho al poble juntament amb el Casal de Gent Gran i així! Podria fer-se algo xulo...