La veritable guerra del capital és contra la subsistència, perquè la subsistència implca una economia qualitativament diferent: vol dir que la gent, efectivament, viu d'una manera diferent, d'acord amb uns altres conceptes de riquesa i misèria. S'orienta envers el valor intrínsec i l'interès dels petits productors, artesans i pagesos. Suposa la creació gradual d'un teixit de solidaritats viscudes i d'una vida social construïda mitjançant intercanvis de serveis, cooperatives informals, col·laboració i associació. Pretén ampliar els cercles d'activitat en què no preval la racionalitat econòmica. Respon a una vida que no està configurada pel mercat mundial, una vida que es viu als marges del món organitzat per l'estat i les finances. Es tracta de les línies generals de la forma comuna.

@unmes Pec