Reviews and Comments

"Los trabajadores del campo sobrepasaron, sin esperar un programa de partido, todas las reformas pequeño-burguesas después del 19 de julio. (...) Querían salir de la economía privada del capitalismo. Trabajar colectivamente, repartir en justicia los productos del trabajo común entre todos. Por impulso propio sobrepasaron todas las soluciones medias, todas las reformas superficiales. El colectivismo es el principio de lo que llaman 'comunismo libertario'. El campesino particular, aferrado a su pedazo de tierra privada, que trabaja solo para sí mismo, no es su ideal, sino la colec-tividad. Ella es el centro en donde nace la nueva sociedad libre." Agustín Souchy

M'ha agradat una lectura que em faci sortir de lo macro i entrar en una història personal, embolcallada de la bellesa de la vida i els horrors del sistema que empresona aquest món. No podrem ser lliures fins que ho siguem totes!

Zelmai... voldria abraçar-lo molt fort...

De moment m'està agradant, m'intriga saber on portarà.

Una revolución adquiere más simpatías cuanto más garantías ofrece.

M'ha entantat tot l'anàlisi final ❤️❤️❤️❤️

La revolució és creadora de vida, encara que per crear-la estigui obligada a aturar vides que prohibeixen la vida.

No hi ha vida sense mort, com no hi ha mort sense vida, però també hi ha una «mort en vida». I la «mort en vida» és exactament la vida prohibida de ser vida.

M'he aturat just abans de l'última part del llibre. En el capítol 4, no me l'esperava i m'ha agradat molt tot l'anàlisi que fa del sistema de dominació, la cultura dominant i del paper del lideratge revolucionari. I ara falta la part positiva que cal construir.

De moment molt interessant, menys la introducció que em feia venir ganes de no llegir-lo, però esperava a Freire.

«No és possible la pronúncia del món, que és un acte de creació i de recreació, si no hi ha amor que la infongui.»

Sé fuerte, por el contrario, y cuando veas una iniquidad y la hayas comprendido -una iniquidad en la vida, una mentira en la ciencia, un sufrimiento impuesto por otro rebélate contra la ini- quidad, la mentira y la injusticia.

¡Lucha! La lucha es la vida, tanto más intensa cuanto más viva sea aquélla. Y entonces habrás vívido; y por algunas horas de esta vida no darás años de vegetación en el cieno del pantano.

Lucha para permitir a todos vivir esta vida rica y exuberante, y ten por seguro que encontrarás en esta lucha goces tan grandes, como no los encontrarías parecidos en ningún otro orden de ac- tividad. Tal es cuanto puede decirte la ciencia de la moral: a ti te toca escoger.

Començant lectura breu. Es toca amb d'altres obres seves que he llegit. Necessitem dotar-nos d'una moral revolucionària si volem apuntar a la revolució!

Me l'he tragat gairebé sense respirar. M'ha recordat algun llibre que havia llegit de l'editorial de 'Males herbes' i el vocabulari i expressions, tant d'aquí, m'ha captivat. L'humor rocambolesc i fi en certs moments, m'ha fet riure en moments que no esperava.

La separació sempre genera recels i escletxes que es transformen en bàndols. Les feres són tot allò que el sistema hegemònic, la dominació, utilitza d'espantall per castigar qui escapa de la norma. Per l'oberta que acaba la història, espero unes feres, o aquells que se'n senten part, carregant contra un poble que fa callar a qui aixeca la veu.

No recordava que l'havia llegit, amb el Club de Lectura Feminista de l'ateneu. No em va agradar massa, la veritat. Alguns textos xulos (com el de la Yayo Herrero) però molts d'altres fluixos: s'hi entreveu una proposta de seguir amb el capitalisme però amb una cara més agradable en molts dels textos.

Interessant la visió que aporta de com hem de construir els moviments socials. Crítiques interessants a la vegada que no d'acord amb tot. Estar llegint i veure com de cop exemplifica coses amb la militància que dus a terme, també és curiós.