Reviews and Comments

El recomano!

En aquest sentit, el matrimoni igualitari ha ideat solucions a la criança que imiten els processos del matrimoni tradicional siga mitjançant la -complicada- adopció, la reproducció assistida i, també, encara que no sempre de forma legal, la gestació subrogada. En tots els casos, el que observem és que la motivació central de la criança és el desig adult d'esdevenir mare o pare. Una abolició del matrimoni i, per tant, de l'adopció i la reproducció tal com les coneixem fins ara podria donar lloc a una idea de criança en la qual la motivació central siga dotar les criatures d'un entorn que satisfaça les seues necessitats materials, culturals i afectives independentment de si l'entorn està configurat com a parella tradicional o no.

El binomi parella-família s'ha presentat al llarg de la història com l'única via vàlida per a les relacions afectivosexuals, [...] un model que es retroalimenta, ja que la parella-família no només es constitueix com a model únic, sinó que, a més, es perpetua а si mateixa i es converteix en l'instrument més gran i efectiu de transmissió ideològica dels valors tradicionals dominants.

Com que la família nuclear és la forma més convenient a la classe dominant perquè la classe obrera es reprodueixi a sí mateixa, l'Estat ha intervingut per a donar suport a aquesta forma de família mitjançant la institució del matrimoni, les lleis familiars, els sistemes de benestar, etc. [...] El nostre alliberament passa per la substitució de la cèl·lula familiar com a base de la societat per noves formes de relacions personals més enriquidores i menys frustrants per als individus.

Entendre'ns com un fruit més entre tants del sistema de producció capitalista que es defineix, justament, a través de les relacions socials i materials que establim amb el nostre entorn i de les quals som conseqüència i víctimes, però també causa i resistència.

De cop, m'he adonat que de la 227-528 és documentació del llibre i que ja havia acabat la lectura. Tot i així, hi ha algunes parts de la documentació que em semblen interessants pel títol i els hi faré una ullada.

Bona lectura per entendre més a fons les col·lectivitats a Aragó!

"Los trabajadores del campo sobrepasaron, sin esperar un programa de partido, todas las reformas pequeño-burguesas después del 19 de julio. (...) Querían salir de la economía privada del capitalismo. Trabajar colectivamente, repartir en justicia los productos del trabajo común entre todos. Por impulso propio sobrepasaron todas las soluciones medias, todas las reformas superficiales. El colectivismo es el principio de lo que llaman 'comunismo libertario'. El campesino particular, aferrado a su pedazo de tierra privada, que trabaja solo para sí mismo, no es su ideal, sino la colec-tividad. Ella es el centro en donde nace la nueva sociedad libre." Agustín Souchy

M'ha agradat una lectura que em faci sortir de lo macro i entrar en una història personal, embolcallada de la bellesa de la vida i els horrors del sistema que empresona aquest món. No podrem ser lliures fins que ho siguem totes!

Zelmai... voldria abraçar-lo molt fort...

De moment m'està agradant, m'intriga saber on portarà.

Una revolución adquiere más simpatías cuanto más garantías ofrece.

M'ha entantat tot l'anàlisi final ❤️❤️❤️❤️

La revolució és creadora de vida, encara que per crear-la estigui obligada a aturar vides que prohibeixen la vida.

No hi ha vida sense mort, com no hi ha mort sense vida, però també hi ha una «mort en vida». I la «mort en vida» és exactament la vida prohibida de ser vida.

M'he aturat just abans de l'última part del llibre. En el capítol 4, no me l'esperava i m'ha agradat molt tot l'anàlisi que fa del sistema de dominació, la cultura dominant i del paper del lideratge revolucionari. I ara falta la part positiva que cal construir.

De moment molt interessant, menys la introducció que em feia venir ganes de no llegir-lo, però esperava a Freire.

«No és possible la pronúncia del món, que és un acte de creació i de recreació, si no hi ha amor que la infongui.»

Sé fuerte, por el contrario, y cuando veas una iniquidad y la hayas comprendido -una iniquidad en la vida, una mentira en la ciencia, un sufrimiento impuesto por otro rebélate contra la ini- quidad, la mentira y la injusticia.

¡Lucha! La lucha es la vida, tanto más intensa cuanto más viva sea aquélla. Y entonces habrás vívido; y por algunas horas de esta vida no darás años de vegetación en el cieno del pantano.

Lucha para permitir a todos vivir esta vida rica y exuberante, y ten por seguro que encontrarás en esta lucha goces tan grandes, como no los encontrarías parecidos en ningún otro orden de ac- tividad. Tal es cuanto puede decirte la ciencia de la moral: a ti te toca escoger.