Què es pot dir de Jordi Borràs que no s’hagi dit ja? Aquest llibre no defrauda gens ni mica. Tot i que és cert que destapa una gran quantitat de brutícia de l’extrema dreta - i més enllà - i que per moments pots arribar a pensar que "tot està perdut", el que realment aconsegueix és fer-te entendre millor com funciona la maquinària del feixisme arreu d’Europa.

He trigat a llegir-lo, no pas perquè sigui difícil, sinó perquè moltes de les coses que explica necessiten ser païdes amb calma (i perquè inevitablement et porta a buscar més informació sobre els nombrosos grupuscles feixistes que hi apareixen; a més m'he llegit altres coses pel mig).

Em quedo amb la quantitat d’informació que comparteix, amb el relat sobre Itàlia - absolutament surrealista - i amb les darreres pàgines del llibre, que et deixen amb la sensació que el cor ja no està glaçat per la por al feixisme, sinó que encén un caliu. Un caliu que et fa canviar el prisma i t’empeny a seguir endavant, perquè només hi ha una direcció possible: resistir i construir.