Kristian es un niño noruego, odia su nombre y prefiere que le llamen Conde Grishnackh, …
Negre Metaaalll!
5 stars
La historia que todos sabiamos pero que alguien tenía que hacer en cómic. Me ha gustado mucho el libro, es entretenido, divertido y con bromas alocadas. Si te gusta la escena del metal extremo, te va a encantar!
La guía definitiva para enfrentarte al autoritarismo con el descaro de un gato.
Este fenómeno …
Content warning
Pequeño texto del libro
"Porque, en resumidas cuentas, el poder no lo tiene quien construyó el espacio, lo tiene quien lo ocupa. Y si un gato es capaz de convertir una caja de Amazon en un trono, imagina lo que podrás hacer tú cuando reclames los espacios que los fascistas consideraban suyos" - Gatos contra el fascismo
Tothom hauria de llegir "Tots els colors del negre"
5 stars
Què es pot dir de Jordi Borràs que no s’hagi dit ja? Aquest llibre no defrauda gens ni mica. Tot i que és cert que destapa una gran quantitat de brutícia de l’extrema dreta - i més enllà - i que per moments pots arribar a pensar que "tot està perdut", el que realment aconsegueix és fer-te entendre millor com funciona la maquinària del feixisme arreu d’Europa.
He trigat a llegir-lo, no pas perquè sigui difícil, sinó perquè moltes de les coses que explica necessiten ser païdes amb calma (i perquè inevitablement et porta a buscar més informació sobre els nombrosos grupuscles feixistes que hi apareixen; a més m'he llegit altres coses pel mig).
Em quedo amb la quantitat d’informació que comparteix, amb el relat sobre Itàlia - absolutament surrealista - i amb les darreres pàgines del llibre, que et deixen amb la sensació que el cor ja no està …
Què es pot dir de Jordi Borràs que no s’hagi dit ja? Aquest llibre no defrauda gens ni mica. Tot i que és cert que destapa una gran quantitat de brutícia de l’extrema dreta - i més enllà - i que per moments pots arribar a pensar que "tot està perdut", el que realment aconsegueix és fer-te entendre millor com funciona la maquinària del feixisme arreu d’Europa.
He trigat a llegir-lo, no pas perquè sigui difícil, sinó perquè moltes de les coses que explica necessiten ser païdes amb calma (i perquè inevitablement et porta a buscar més informació sobre els nombrosos grupuscles feixistes que hi apareixen; a més m'he llegit altres coses pel mig).
Em quedo amb la quantitat d’informació que comparteix, amb el relat sobre Itàlia - absolutament surrealista - i amb les darreres pàgines del llibre, que et deixen amb la sensació que el cor ja no està glaçat per la por al feixisme, sinó que encén un caliu. Un caliu que et fa canviar el prisma i t’empeny a seguir endavant, perquè només hi ha una direcció possible: resistir i construir.