Per molt "clàssics" que hagin pogut ser, els llibres polítics (i per tant de temàtica social) depenen, com a mínim una mica, del context. Que hi ha parts que passen de moda, vaja.

En aquest recull d'articles l'autor realment s'avançava al seu temps i actualitzava el comunisme llibertari a una època en què la tecnologia ja podia proporcionar una bona vida. Té gairebé 60 anys!

No és mala idea, però per desgràcia no prou gent li va fer cas i avui dia llegir les bondats de la tecnologia costa una mica més, perquè aquesta s'ha seguit desenvolupant per les pitjors vies que podria: al servei del capitalisme i de mantenir les condicions de vida en un estat prou deplorable com per dependre dels pitjors elements de la societat per viure-hi. Capitalisme, vaja.

Està bé llegir el llibre i fer l'exercici d'imaginar com podria ser un desenvolupament tecnològic per altres vies, però això ja és feina pròpia...

La altra cosa que hi ha, i que no està tant passada de moda perquè hi segueix havent leninistes pel món, és el seguit de refutacions a aquesta doctrina del socialisme. Que en bona part hi estic d'acord, però no crec que ningú se'n convenci llegint-los (primer, perquè els leninistes rarament llegeixen fora del seu cercle i segon perquè no atenen a raó :P). És relativament divertit de llegir pensant en que li faré la guitza al col·lega leninista, però això tampoc té molt de recorregut, vaja.

En resum, que la idea estava molt bé: la tecnologia, avui dia, ens assegura supervivència còmode material, minimitzant el treball i per tant obrint la porta a gaudir de la vida. Les aventures marxistes eren degudes a la por, perquè quan ho va escriure la tecnologia no estava encara en aquest punt i era una proposta per intentar assegurar control. Avui dia, és irrellevant.

Visionari, però no hi vaig acabar de connectar perquè és un llibre del passat.