És una novel·leta curta que es podria llegir en un vespre dedicat.

Crec que ser tan curta li juga en contra, precisament. La idea o conjunt d'idees no quallen, perquè excepte a la primera part hi ha canvis d'escena cada pocs paràgrafs. Escenes i contexts sencers desapareixen de cop, els nous són només flaixos que es recolzen dèbilment en anteriors...

És un intent de crear sorpresa i xoc, i clar que n'hi ha, però l'impacte en una estructura tan superficial fa trencadissa.

Coses bones? Les llavors són bones, si tinguessin temps de créixer (diguem multiplicar per 3?) i entrellaçar-se en podria sortir una èpica de ciència ficció.