Nascut al Mediterrani, magufo, histriònic, cregut i pedant oficial a casa i entre coneguts. Pare de la meva filla. Cerco la serenitat, i, amb dificultat, allunyar-me de la supèrbia, de manera que sols em dedico a llegir, fer algunes fotos, i escriure per aquí i al blog. Començo a fer coses de iaio excèntric, com interpel·lar maleducats pel carrer. A una vida anterior era un personatge un esglaó per sota Napoleó. Denuncio incivismes a @barrufetrondinaire com a experiment i divertimento.
This link opens in a pop-up window
Ahir vaig llegir una bona argumentació sobre l'existència d'un antropocè "fi" i un de "dur". La fase "fina" s'inauguraria amb la domesticació del foc, la gran eina humana per a modificar el paisatge i en conseqüència, el clima. La fase "dura", segons uns amb la revolució industrial, segons altres a Alamogordo el 1945, amb la primera explosió atòmica.
Que si els Neandertals es van extingir, que si el seu hàbitat, que si bla, bla, bla... ens els vam cruspir i assimilar els orfes.
En este hermoso y valioso volumen, Lewis Mumford hace balance crítico del pensamiento utópico: su …
Un llibre de Lewis Mumford sobre les utopies, per aprendre d'error i encerts
Aquest serà el següent, un cop acabi l'actual. L'inici de la #civilització i el #sedentarisme a l'antic Orient, per un autor #anarquista. Felicitat absoluta.
Estic llegint un llibre posterior del mateix autor, Nicholas Humphrey, feixuc al començament, però fascinant més endavant. Aquest n'és el fundacional de la #psicologisevolucionista. Per cert, l'autor ha dirigit una revista literària, i és quelcom que es nota.
Aquí puc trobar respostes. Ja fa temps que penso que l'immaduresa dels homes en tractar les seves emocions, és una de les potes sobre les quals s'aguanta el patriarcat, la violència i la competència. I és a partir d'això que es pot explicar gran part de la història. #magufadamàxima
Per a mi i la meva filla
Pot estar bé, no?
Si Irene Vallejo diu "portentoso", paraula de Deu
He llegit de la mateixa autora "El ocaso de la democracia". No era una obra mestra, però coneix bé l'est d'Europa, i en sap el que pensen.
Ja té uns quants anys, però de segur interessant de llegir
Em vaig apuntar a un Club de Lectura Virtual de les biblioteques de la diputació, "llegim clàssics". Tinc 4 mesos per endavant. ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/ca/content/clubs-de-lectura-virtuals
Algú l'ha llegit?
Està millorant espectacularment, arribem al moll de l'os.
No el penso llegir, tinc massa llibres pendents, però en veure'l a la llibreria i agafar-lo per fullejar, el primer lloc on he posat la vista deia: "La sentencia añade que el Gobierno pudo aplicar el artículo 155 de la Constitución, que supone la intervención de la autonomía catalana, sin ningún problema. <>, subraya." I és que està dit amb una suficiència, i certament va ser així, que fa mal. Per altra banda, es pot extreure un mal i una lliçó. El mal: passar-se a les mans d'un lideratge té això, en quant és escapçat o queda sense rumb, els seguidors queden en estrat de xoc, sense rumb, i no reaccionen. La lliçó: no delegar a lideratges, prendre el control.