Encara que editat per Desperta Ferro com història militar, jo trauria l'adjectiu de militar i el deixaria en història, en un context de guerra, això sí, però no és un llibre de grans operacions militars. El que és fantàstic, i entenc que per això força premiat, és el retrat sépia d'un món, el final del llarg segle XIX en diuen alguns historiadors, d'imperis i comunitats multiculturals desaparegudes del centre i est d'Europa en què, i en això el llibre em sembla més original, ja s'anunciaven les neteges ètniques que la fi dels imperis Alemany, Habsburg i Rus van encetar i que va continuar a una escala encara més gran amb la Segona Guerra Mundial. De ciutats com Przemyśl amb una barreja de polonesos, ucraïnesos i jueus, cadascun amb les seves diferents cultures i religions, ja no en queden, ara tot és més uniforme. No cal pensar que eren ciutats multiculturalment idíl·liques, els seus problemes tenien, pogroms contra els jueus n'ocorrien cada cop que algú havia de pagar per alguna sequera o crisi econòmica, els ucraïnesos eren els "pagesos" analfabets menyspreats per tothom i qui no parlava alemany, la llegua de la cort de Viena, era un "terrone". L'altre foto sépia es veu en les fortes diferències de classe entre tropa i oficialitat, i com de naturals i acceptades, no sense queixa, n'eren. Al final del setge de Przemyśl la tropa moria, literalment, de gana mentre no s'esmenta de cap oficials morts pel mateix, no parlem ja dels oficials superiors. Un cop rendits, els russos, els oficials russos és clar, van permetre que els oficials presoners viatgessin amb més de cent quilos d'equipatge i de rebre un sou en captivitat malgrat que no podien ser obligats a treballar. El percentatge de tropes morta en captiveri, per malnutrició i excés de treball forçat, multiplicà la dels oficials. Aquests van tornar a casa un cop acabada la guerra amb relativa normalitat, mentre que, en alguns casos, part de la tropa va trigar encara tres anys a arribar a casa un cop acabada la guerra. Els grans discursos patriòtics eren molt adients per encoratjar la tropa, però un cop acabada la batalla els oficials d'un costat i l'altre es reconeixien com a iguals fos quin fos el seu origen. Dit tot això, la crítica de Lawrence James que diu "Una obra mestra. Mereixedora d'esdevindre un clàssic en la història militar" al "The Times"!!, deu ser fruit d'una molt bona atenció rebuda de part de l'editorial en llengua anglesa.