Els estats són una organització mafiosa en benefici d'una elit. Aquesta és la conclusió del llibre, tot i que sols ho menciona en una nota a peu de la pàgina. Encara no he decidit si és que la conclusió és la que volia escoltar, o bé que els seus arguments són correctes. El temps, i nous estudis ho diran. De moment em quedaré amb el meu, o seu, biaix cognitiu i aplaudiré amb les orelles. He llegit uns quants llibres sobre l'antic Pròxim Orient, sobre la domesticació i l'inici de l'agricultura i aquest és el més clar en les seves conclusions sobre l'inici de tot això plegat. Per posar un però, el to d'exclamació, a les primeres pàgines, sobre que incongruent era el relat "oficial" a la llum de les seves lectures, no sona elegant. Alguns dels fets ja fa temps que estaven en qüestió, sobretot el que el sedentarisme fos una conseqüència de l'agricultura, o que l'agricultura fos avantatjosa per als humans, en el sentit de proporcionar més i millor aliment. L'autor dóna la seva visió sobre gènesi, i els problemes, de l'estat, explicada d'una manera que no utilitza la idea força intuïtiva del camí del progrés que ens portà del "bon salvatge" fins a l'ésser civilitzat. La part que he trobat més interessant és la dedicada al control de la població, l'esclavatge i la guerra, és la que m'ha aportat més material desconegut. Un apunt vull fer per no espantar a possibles lectors: que comparteixi la idea que l'estat és una organització mafiosa, no vol dir que pensi que hem de llençar a la paperera el contracte social i tornar als boscos a recollir maduixes i caçar teixons, vol dir que calen "institucions" per a vetllar pel contracte social, però que l'estat no és la millor eina. El llibre NO és propaganda política.