Primera i segona part de la trilogia "Auschwitz i després", en què l'autora narra en primera persona el seu pas pels camps de concentració nazis. És un relat cru i contundent, sense artificis, amb paraules precises i alhora feridores, i on es posa en qüestió la condició humana, la seva dualitat: la perversitat a la qual és capaç d'arribar, però al mateix temps és aquesta condició humana la que va salvar Delbo de la mort, el donar-se suport mutu entre les dones que habitaven aquell barracó. Hi trobem també poesies,