One of my favorite novels is The Left Hand of Darkness, by Ursula K Le Guin. For more than 40 years I've been recommending this book to people who want to try science fiction for the first time, and it still serves very well for that. One of the things I like about it is how clearly it demonstrates that science fiction can have not only the usual virtues and pleasures of the novel, but also the startling and transformative power of the thought experiment.
In this case, the thought experiment is quickly revealed: "The king was pregnant," the book tells us early on, and after that we learn more and more about this planet named Winter, stuck in an ice age, where the humans are most of the …
One of my favorite novels is The Left Hand of Darkness, by Ursula K Le Guin. For more than 40 years I've been recommending this book to people who want to try science fiction for the first time, and it still serves very well for that. One of the things I like about it is how clearly it demonstrates that science fiction can have not only the usual virtues and pleasures of the novel, but also the startling and transformative power of the thought experiment.
In this case, the thought experiment is quickly revealed: "The king was pregnant," the book tells us early on, and after that we learn more and more about this planet named Winter, stuck in an ice age, where the humans are most of the time neither male nor female, but with the potential to become either. The man from Earth investigating this situation has a lot to learn, and so do we; and we learn it in the course of a thrilling adventure story, including a great "crossing of the ice". Le Guin's language is clear and clean, and has within it both the anthropological mindset of her father Alfred Kroeber, and the poetry of stories as magical things that her mother Theodora Kroeber found in native American tales. This worldly wisdom applied to the romance of other planets, and to human nature at its deepest, is Le Guin's particular gift to us, and something science fiction will always be proud of. Try it and see – you will never think about people in quite the same way again.
Tenía expectativas muy altas sobre este libro, descripto como la obra maestra de Ursula K. Le Guin, mencionado en todas las listas de las mejores novelas de ciencia ficción, nominado a mejor novela de ciencia ficción en los Hugo y los Nebula...
Las ideas de fondo me parecen muy buenas, originales, y muy adelantadas para la época. Son muy consistentes, verosímiles, y están muy bien integradas al mundo construído en Gethen, su historia y su sociedad.
Pero la historia me pareció un poco insípida, por momentos aburrida, llena de burocracia, nombres y palabras desconocidas, muchas de las cuales al final del libro no aportaban mucho más que un exceso de información y un obstáculo para poder disfrutar plenamente la obra.
Sòlida ciència ficció que no deixa fred (badumtss)
No rating
El títol és una conya perquè la novel·la transcorre en el planeta Hivern, que té temperatures significativament més baixes que les de la Terra.
I Le Guin posa força llenya a l'estufa (prometo parar!): no només hi ha la construcció de com seria la vida en un món així de fred amb una biosfera particular, i on la humanitat va arribar fa milers d'anys des de l'espai en condicions gens clares. El nivell tecnològic seria com és ara l’actual, adaptat al planeta.
Un altre gran tema és que lis habitants d’aquest planeta passen la major part del temps en un estat andrògin, des del que poden manifestar qualsevol dels dos sexes biològics quan entren en zel. Al principi em preocupava trobar-me amb essencialismes de gènere, però en tot cas són el punt de vista incomplert d’un dels protagonistes, que anirà canviant. I com afecta la particularitat biològica de la població …
El títol és una conya perquè la novel·la transcorre en el planeta Hivern, que té temperatures significativament més baixes que les de la Terra.
I Le Guin posa força llenya a l'estufa (prometo parar!): no només hi ha la construcció de com seria la vida en un món així de fred amb una biosfera particular, i on la humanitat va arribar fa milers d'anys des de l'espai en condicions gens clares. El nivell tecnològic seria com és ara l’actual, adaptat al planeta.
Un altre gran tema és que lis habitants d’aquest planeta passen la major part del temps en un estat andrògin, des del que poden manifestar qualsevol dels dos sexes biològics quan entren en zel. Al principi em preocupava trobar-me amb essencialismes de gènere, però en tot cas són el punt de vista incomplert d’un dels protagonistes, que anirà canviant. I com afecta la particularitat biològica de la població d’Hivern a la història? Doncs al meu parer de manera molt natural l’allibera de divisions de gènere. En tot cas permet que ens plantegem com moltes de les coses que atribuïm a diferències de gènere són adquirides socialment.
L’altre gran punt, que pesa bastant, és la crítica social i política, i de fet vaig estar a punt de compartir-ne un parell de cites fent duríssima crítica al patriotisme. Es detallen dos països; l’un és una mena de monarquia disfuncional: el llibre mostra com els horrors vénen des d’aquest grup polític priviliegiat que governa sobre un poble que culturalment practica el suport mutu. Kropotkin ens diria que per necessitat, donades les difícils condicions del planeta. No n’escatima la crítica, esclar: és admirable com Le Guin elabora les seves societats incorporant-hi sempre la foscor, seguint línies taoistes que tant li agraden i que van apareixent en el llibre.
Però si un dels països és un garbuix, l’altre és una clara referència a una dictadura socialista. I com ja passava en «els Desposseïts», la crítica és brutal. I és que realment quin tipus de persona voldria viure en una distopia de control social i submissió política?
El recomano molt: tot el que he explicat queda barrejat en les aventures del primer enviat que arriba a Hivern des d’un altre planeta, de forma molt entretinguda... I és difícil no trobar-hi idees en les que aprofundir!
Review of 'La mà esquerra de la foscor' on 'Goodreads'
4 stars
Relectura de lo primero que leí de Le Guin, esta vez en la maravillosa edición de Raig Verd. No es mi libro favorito de la autora pero como disfruto del viaje de Genly por Gueden cada vez que lo leo.
