La muerte ajena

El llibre està dividit en tres parts. En la primera, molt fàcil de llegir i molt interessant, l’autora ens explica una història negra en la qual una noia, Juliana, cau daltabaix del balcó d’un ric empresari i es mor. La investigació determina que era una acompanyant que formava part d’una empresa que donava servei a polítics i a homes molt rics que no dubtaven a llogar els seus serveis. En el cas de la Juliana sembla que volia desemmascarar el negoci i havia reunit una considerable documentació que vol fer arribar a una periodista, la Verònica, que resulta que és germanastra seva amb qui no havien tingut mai cap contacte. Verònica no vol saber res ni de la noia ni de la documentació i s’inhibeix en favor de la seva ex-cap del diari on havien treballat juntes i del seu home.

Aquesta història es repeteix en la segona i tercera part del llibre on el protagonisme canvia de personatge. Així com en la primera part era la Verònica la protagonista, en les altres perd protagonisme per guanyar-lo el penques del seu home i l’ambiciosa de l’ex-cap sense que, per altra banda, apareguin novetats en el cas de la jove morta. Tot és donar voltes sobre els mateixos fets i deixar anar algunes indirectes sobre l’autoria del crim.

L’acció, que anava molt ben encarrilada en la primera part, s’estanca a mig llibre i no avança més. Si un esperava la continuació d’una investigació pròpia d’una novel·la negra, aquí s’atura la cosa. Una llàstima, perquè el principi prometia força i el desenvolupament de la novel·la ho deixa perdre, donant com a resultat un llibre massa llarg (pel meu gust hi sobra la segona meitat) que conté una idea bàsica que l’autora muny fins a l’extenuació, però sense aportar massa idees noves.