Caballos lentos

Els cavalls lents són els espies que han perdut la confiança de l’MI5 perquè n’han fet una de grossa, però que per alguna raó no han estat acomiadats. Els envien a la Casa del Pantà sota les ordres d’en Jackson Lamb esperant que es cansin de les feines burocràtiques que els encarreguen i pleguin ells solets.

Hi ha un bon grup en aquesta Casa, com ara en River Cartwright, net d’un vell dirigent dels espies anglesos, que es va equivocar d’objectiu en la seva avaluació inicial i hagués pogut causar una catàstrofe; l’avi va fer que no l’acomiadessin. Altres es van deixar documentació classificada en un banc del metro, o un disc dur en un taxi, o bevien massa. En fi, el millor de cada casa.

Tanmateix el cap, en Lamb, els té una certa consideració i quan des de la central de Regent Park els encomanen una sèrie de feinetes relacionades amb un grupuscle d’extrema dreta comença a desconfiar i tem que els parin una trampa, com així resulta ser. Ell, que és un veterà de la guerra freda, les veu venir i al seu torn fa els moviments necessaris per estalviar-se el clatellot que veu que els pot arribar a caure.

Una novel·la molt àgil, amb els espies desencantats a què estem acostumats venint d’en LeCarré , però portada al dia, amb un llenguatge menys elegant (menys senyor) però altament electritzant i amb una acció que no para fins al final del relat. Fa por llegir més llibres d’aquest autor per si els següents acaben amb la gràcia d’aquest primer de la sèrie. Ho provaré, tanmateix.