Gent pobra

“Gent pobra”, la primera novel·la que va publicar Dostoiévskiй, no deixa, d’entrada, de causar una certa perplexitat. ¿Què és això?, penses, ¿una tragicomèdia? ¿Un drama amb alguns girs d’una mena d’humor humit i fred com el temps de Peterburg? ¿O un hilarant disbarat amb episodis d’un dramatisme feridor? Per aquesta novel·la epistolar desfila tot un univers de fracassats, de gent que, sovint sense merèixer-ho, ha acabat anant a mal borràs en un medi urbà inhòspit, cruel, on tothom està emmurriat, afamegat i mal abrigat, i on sovint trobar feina resulta tasca impossible per a aquells que arrosseguen petites, però ben aferrades, misèries. A tot arreu, però potser amb major intensitat en la monstruosa urbs, les petites desgràcies porten a desgràcies cada cop més grans. En “Gent pobra” estan tipificats els pobres del seu temps, començant pels protagonistes mateixos, un funcionari civil de baixa graduació i una jove òrfena mantinguda per ell, malgrat els minsos, insuficients recursos d’aquest. Entre l’estranya parella s’estableix una relació de caràcter ambigu, des del nostre punt de vista actual. ¿Un amor platònic? ¿Paternalisme filantròpic, caritatiu? ¿O es tracta d’un pur afecte, gairebé ideal, on preval la generositat més autèntica, que ho dona tot i no espera res ni demana res a canvi? En qualsevol cas, l’abnegat despreniment del conseller titular Dévushkin en benefici de la seva protegida resulta commovedor. Ella, però, es debat entre la lleugeresa i la gratitud sense límits, segons manifesta en les seves cartes. Ara bé, ¿podrà de vegades el lector detectar un deix d’artifici i murrieria en les paraules i en l’actuació de Varvara Dobrossiélova? ¿És veritat tot el que ella explica...? ¿Són reals els seus enemics, o és tot pura invenció...? En principi, no hi ha motius per a sospitar de res, però... Al final, haurà de ser el lector qui en traga l’entrellat, perquè vet ací un aspecte de la genialitat de l’obra: segons la clau d’interpretació que s’utilitze, podria sortir-ne una lectura totalment diferent. “Gent pobra” és alhora interessant també en la seva tècnica narrativa, amb una història plena de les coses més imprevistes; l’autor ens convenç i, quan ja ens té on ell volia, ens colpeja amb un cop sec i ens venç completament. La novel·la no està exempta de referències a polèmiques literàries, i, de fet, sembla que en part sorgeix com a reacció a una famosa obra anterior. És interessant, per tant, conèixer així les primeres influències que va rebre Dostoiévskiй en els inicis del que esdevindria la seva mundialment coneguda carrera literària.