La rialla i l'aflicció

Nikolai Semiónovitx Leskov (1831-1895), prosista rus, autor de novel·les, relats i articles. A diferència de molts dels grans escriptors russos del seu temps, no pertanyia a la noblesa. “La rialla i l’aflicció” és una mena de tragicomèdia satírica que alterna la crítica social amb una defensa patriòtica assenyada i responsable, es posiciona en l’anti-nihilisme característic de l’autor, argumenta a favor de la llibertat religiosa i de consciència (tot i que caricaturitza fins i tot els moviments liberals de l’època i demostra la ineficàcia i l’absurditat de moltes de les reformes del seu temps), i introdueix elements de l’anomenat ‹realisme fantàstic› rus; tot això amb un, en l’aspecte formal, interessant joc de nines russes (matrioshkes). En resum: una excel·lent i absorbent obra calidoscòpica, en consonància amb la realitat mateixa que intenta (i aconsegueix) retratar com mai abans ningú no ho havia fet, ni ho ha fet encara, malgrat els més de cent cinquanta anys des de la data de la seva publicació.