jqueralt@plaerdemavida.cat reviewed Lavínia by Ursula K. Le Guin (Raigs Globulars)
La vida d'una dona mítica que s'imposa als reis del Laci
5 stars
Aquesta no és una novel·la de la sèrie de Terramar ni dels mons de l’Ecumen, res a veure. És una novel·la històrica que té com a protagonista la Lavínia, la filla del rei Llatí i la reina Amata que regnaven en una zona del Laci durant l’Edat de bronze, prop del que segles després serà Roma. Comença quan ella és joveneta i veu pujar pel Tíber una flota de naus de guerra capitanejada per l’Enees que va fugint de Troia i cerca un lloc on fundar una ciutat. Sa mare li està buscant pretendents, tot i que en té un de preferit, son nebot en Turn, però a ella no li fan gens de gràcia i cerca l’empara de son pare el rei. Per prendre una decisió se’n van tots dos, pare i filla, a un santuari del bosc i allà el rei té una revelació: sa filla s’ha de …
Aquesta no és una novel·la de la sèrie de Terramar ni dels mons de l’Ecumen, res a veure. És una novel·la històrica que té com a protagonista la Lavínia, la filla del rei Llatí i la reina Amata que regnaven en una zona del Laci durant l’Edat de bronze, prop del que segles després serà Roma. Comença quan ella és joveneta i veu pujar pel Tíber una flota de naus de guerra capitanejada per l’Enees que va fugint de Troia i cerca un lloc on fundar una ciutat. Sa mare li està buscant pretendents, tot i que en té un de preferit, son nebot en Turn, però a ella no li fan gens de gràcia i cerca l’empara de son pare el rei. Per prendre una decisió se’n van tots dos, pare i filla, a un santuari del bosc i allà el rei té una revelació: sa filla s’ha de casar amb un foraster.
Això, lògicament, no agrada ni a sa mare ni als pretendents, però sí a l’Enees que es presenta a la cort a demanar permís al rei per establir-se i no solament l’obté sinó que també rep Lavínia com a promesa. Això enfurisma als pretendents que, contra l’opinió del rei i Lavínia, entren en guerra amb els troians. Podria avançar més en la història sense por d’espatllar el final, perquè l’autora segueix el poc que sobre Lavínia va escriure el poeta Virgili a l’Eneida, però val més parlar de l’obra en sí.
Com sempre Ursula K. té una manera de tractar els personatges que, malgrat fer les pitjors barrabassades, els trobes correctes. També tracta amb amor les dones, les autèntiques protagonistes d’aquest llibre, perquè tots els personatges femenins que hi surten des de Lavínia, les seves amigues, Amata sa mare, fins a la darrera de les esclaves són importants en el seu lloc. De fet la novel·la va del creixement personal de Lavínia des que és una jove fins als seus darrers dies de matriarca llatina.
He de reconèixer que aquest llibre, si l’hagués començat en algun altre moment en què estigués més ocupat o distret, no m’hauria enganxat com ara m’ha capturat. De fet, sabia de la seva existència des de fa temps i mai m’havia atret, fins i tot algú m’havia dit que era un rotllo. Però ara, i en un català preciós, m’ha atrapat i l’he gaudit.